Segons el Valor Afegit Brut, un indicador que mesura la riquesa generada, l'any passat les comarques gironines van créixer d'un 6'9 per cent, només per darrere de la demarcació de Tarragona. Per bé que el Baix Empordà està per damunt d'aquesta mitjana, amb un 7'4 per cent positiu, l'estudi del BBVA considera que les comarques del litoral gironí estan experimentant una recuperació econòmica més lenta que la resta. L'economista Josep Oliver, autor de l'Anuari Econòmic Comarcal, creu que la particular estructura productiva de la Costa Brava n'és l'explicació.
Per contra, el major pes del sector industrial fa que en la resta de la demarcació de Girona, la recuperació econòmica estigui sent més ràpida. L'any 2019, just abans de la pandèmia, a la Costa Brava hi va haver 11'7 milions de pernoctacions, que un any després van caure a només 3 milions. El 2021 es van recuperar fins als 6 milions, però el creixement encara és insuficient, assenyala l'estudi dirigit per Josep Oliver.
La Costa Brava no superarà l'impacte econòmic de la COVID fins al 2023, segons el BBVA
Les comarques de l'Alt i el Baix Empordà i de la Selva no es refaran totalment de l'impacte econòmic que ha suposat la pandèmia de la COVID-19, com a mínim fins a l'any que ve. Almenys aquest és el diagnòstic que fa l'Anuari Econòmic Comarcal 2022 del BBVA, en un estudi dirigit pel catedràtic d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver. L'autor ho justifica pel pes que té el sector serveis en general i el turisme en particular, en les tres comarques que configuren la Costa Brava.