En una jornada que es va fer fa uns dies a Sant Feliu de Guíxols, el sector pesquer es va mostrar determinat a continuar amb les polítiques conjuntes per millorar l'activitat extractiva a la Costa Brava.
Un dels exemples que il·lustren l'èxit d'aquest model de gestió pesquera participativa és el de la pesca de sípia a les badies de Pals i Roses. Però si hi ha un pla de gestió emblemàtic és el de la Gamba de Palamós, que ja té més de sis anys de vida i que ha aconseguit marcar uns criteris molt definits perquè la pesquera d'aquest valuós crustaci sigui sostenible en el temps. Una política a la que els professionals no pensen renunciar, explica el patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Toni Albalat.
Albalat va participar en la trobada de Sant Feliu, juntament amb responsables d'altres confraries de pescadors del litoral gironí. Tots plegats van expressar la intenció d'aplicar nous projectes sostenibles, com ara la unificació del model de les caixes que es fan servir per posar el peix. Aquesta acció facilita als compradors el retorn dels envasos i reforça la imatge de marca.
Els pescadors defensen el model de cogestió de l'activitat
Els pescadors gironins estan satisfets amb el procés d'implantació del Decret de governança de la pesca professional a Catalunya, un any després de la seva posada en marxa. L'instrument els ha permès per primera vegada seure a la mateixa taula de presa de decisions que l'administració, els científics i els ambientalistes, amb el mateix poder de codecisió.