Els professionals del sector van veure com la Generalitat fixava l'any passat una moratòria en l'extracció de corall vermell, en tota la franja litoral que va del cap de Begur fins al límit amb les aigües franceses. La moratòria té una vigència de deu anys i agafa com a base una sèrie d'informes científics que alerten de la regressió d'aquesta espècie al litoral català. Els corallers acusen la Generalitat de falta de diàleg i per això es van posar en mans de l'Estat, que ha autoritzat 12 llicències d'extracció en aigües exteriors entre Arenys de Mar i Begur.
Els pescadors afirmen que els estudis aportats per la Generalitat s'haurien d'actualitzar i per això en demanen de nous. Guillem Bossacoma és l'advocat de l'Associació de Pescadors de Corall, una entitat que aplega els corallers de tot l'Estat.
Els corallers s'ofereixen a l'administració a col·laborar per fer aquests nous estudis que, al seu criteri, haurien d'establir la situació real dels fons de corall vermell. Joan Quintana, membre de l'Associació de Pescadors de Corall.
L'advocat dels corallers, per la seva banda, assegura que també s'han ofert per col·laborar en la lluita contra els pescadors furtius i, segons diu, la Generalitat tampoc els ha escoltat.
Els corallers s'ofereixen a col·laborar en un estudi 'real'
L’Associació de Pescadors de Corall s’ofereix a la Generalitat per fer un estudi que determini quina és la situació real d’aquest recurs. Els pescadors volen deixar clar que treballen a profunditats superiors als 50 metres i que en aquests espais, de corall n’hi ha. Els corallers acusen la Generalitat de no escoltar-los i afirmen que, per aquest motiu, han hagut de demanar noves llicències en aigües de l’Estat.
