Era una Llei amb un marcat caràcter econòmic i que venia precedida d'un context de crisi condicionat per la situació de dèficit públic del conjunt de les administracions. També del model imposat per Brussel·les que va portar a la reforma exprés de l'article 135 de la Constitució, i a instruments com la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, coneguda com a 'Llei Montoro'. Aquesta defensava l'equilibri entre despeses i ingressos en els comptes del conjunt de les administracions públiques. Qui va pagar les conseqüències del dèficit de les comunitats autònomes i de l'Estat, però, va ser la baula més feble del sistema: els ajuntaments. Malgrat ser les administracions més sanejades avui, els seus comptes encara continuen sotmesos a un ferri control per part de l'Estat que els obliga a destinar bona part del seu superàvit a amortitzar deute. Ara, amb l'esforç que requerirà respondre a l'emergència social i econòmica del coronavirus, els ajuntaments reivindiquen poder disposar dels seus recursos. D'aquí la moció de la CUP, que es veurà en el Ple municipal de la setmana vinent. Roser Huete és la seva portaveu a l'Ajuntament de Palamós.
En la pràctica, molts preceptes de la LRSAL ni tan sols s'han posat en marxa, per la seva mateixa ambigüitat. Des del primer moment, la Llei va tenir un ampli rebuig per part del municipalisme, fins al punt que 2.300 ajuntaments de tot l'Estat, 800 d'ells catalans, es van afegir a un recurs davant el Tribunal Constitucional. Precisament, aquesta instància va fallar l'any 2016 la nul·litat d'alguns dels articles de la LRSAL en considerar que l'Estat envaïa competències autonòmiques i municipals.
Aquesta notícia té més de 6 anys: és del 13 de maig de 2020. Pot ser que la informació ja no sigui vigent.
La CUP demana la derogació de la LRSAL
El grup municipal de la CUP a l'Ajuntament de Palamós demana en una moció que es derogui la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, coneguda com la LRSAL. Aquest instrument legal va ser aprovat a finals de l'any 2013 pel govern del Partit Popular. En la pràctica suposava despullar els municipis de menys de 20 mil habitants de les competències que, a partir d'uns barems de valoració econòmica, no poguessin assumir, i derivar-los a les diputacions.
