La proposta que fa Costes de l'Estat és fer dos espigons nous. El primer estaria situat a l'altura del que ja hi ha al sector d'Es Monestrí i de la desembocadura de la riera Aubi. A partir de la conservació de 70 metres de l'espigó actual, s'afegirien 85 metres més de dic, amb escullera en superfície i de forma corbada en direcció a Palamós. A banda, es farien 105 metres més d'espigó submergit, seguint el que ja hi ha ara.
El segon espigó estaria dins el terme municipal de Palamós, a la platja Gran, i modificaria el que hi ha en aquest sector des de l'any 1915. Aprofitant també una part de l'estructura existent, es construiria un espigó corbat en superfície, en direcció a Sant Antoni, amb una longitud de 215 metres. Aquest sistema s'allargaria també 105 metres més amb un dic submergit. L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, està d'acord que cal actuar però demana que es faci amb el mínim impacte paisatgístic.
Costes de l'Estat ha diagnosticat que el sistema de platges de Sant Antoni està desequilibrat, amb una forta erosió que les ha fet retrocedir. En paral·lel, la sorra que perden les platges del municipi veí, s'acumula a l'entorn del port de Palamós i només es podria recuperar de manera mecànica. El creixement que ha anat experimentant el port palamosí és, en bona part, l'explicació del problema. L'actuació que ara està a exposició pública vol garantir una amplada mínima de 15 a 20 metres de platja a les zones més castigades d'Es Monestrí i Sant Antoni. Unes millores, però, que difícilment seran efectives en cas de llevantades de la magnitud de la que vam tenir la setmana passada amb el temporal 'Glòria'.
L'Ajuntament vol que l'allargament de l'espigó de la platja Gran tinguí el mínim impacte visual
Palamós demanarà a l’administració de Costes de l’Estat que les obres previstes en el projecte per estabilitzar les platges d’Es Monestrí i de Sant Antoni, tinguin el menor impacte visual possible. Una de les actuacions que es faran implica l’allargament de l’espigó situat a la platja Gran de Palamós, que data de l’any 1915. El projecte està pressupostat en 2’8 milions d’euros i ara està en fase d’exposició al públic.