Salta al contingut
Ràdio Palamós Dia contra el Càncer de Mama
En directe 107.5FM Ara sonaEls nostres èxits, els teus èxits... amb Yolanda Aguilar Dilluns, 19 d'octubre de 2026

Hemeroteca

Cerca entre totes les notícies de l'Informatiu per data, tema o paraula. Si escrius diverses paraules, surten les notícies que les contenen totes, encara que no vagin seguides. Per cercar una frase exacta, posa-la entre cometes.

S'han trobat 3773 notícies. Esborra la cerca

Societat

L'anul·lació dels judicis franquistes rehabilita palamosins represaliats

L'alcalde republicà de Palamós, Josep Fàbrega i Pou, va ser executat pel franquisme. (Font: Aida Lorenzo i Esther Llorenç).
L'alcalde republicà de Palamós, Josep Fàbrega i Pou, va ser executat pel franquisme. (Font: Aida Lorenzo i Esther Llorenç).

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme. La cambra catalana ha donat el vist-i-plau a una Proposició de Llei per a la reparació jurídica de les víctimes de la repressió, 81 anys després de l’aixecament feixista que va portar aquest bàndol a guanyar la Guerra civil. En el cas de Palamós hi ha, entre altres, els judicis als alcaldes Josep Fàbrega i Pou i Dídac Garrell, que van acabar afusellats pels franquistes.

La proposta havia estat impulsada pels grups de Junts pel Sí, Catalunya sí que es pot, PSC i la CUP, i també ha tingut el suport de Ciutadans i del Partit Popular. La Llei declara nuls els tribunals franquistes i les gairebé 64 mil sentències que van dictar a Catalunya entre el final de la Guerra Civil i l'arribada de la democràcia. Per a Carme Garcia, directora de Relacions Institucionals de la Generalitat, és un reconeixement a totes les entitats que han treballat al llarg de dècades per a recuperar la memòria històrica dels vençuts.



Una d'aquestes entitats és la Comissió de la Dignitat. El seu portaveu, Josep Cruanyes, opina sobre un possible recurs de l'Estat espanyol.



A Palamós hi ha dos casos emblemàtics d'aquests processos, per la rellevància política de les persones que els van patir. Es tracta de Josep Fàbrega i Pou i Dídac Garrell. Tots dos van tenir càrrecs polítics durant l’etapa de la Guerra Civil Espanyola i van ser afusellats pels franquistes l’any 1939, tot just acabat el conflicte. Fàbrega i Pou va ser nomenat alcalde l'any 1902 i, en una segona etapa, entre 1931 i 1932. Aquell mateix any va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya en les files d'ERC. Després de la Guerra Civil, no va voler exiliar-se i l'1 de març de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil. El 12 d'agost, després d'un consell de guerra sumaríssim, va ser executat als 71 anys. A Dídac Garrell i Tauler el van detenir el mateix dia que a Josep Fàbrega i el van afusellar als 50 anys d'edat. Vuit dècades després, els seus descendents rebran una certificació de la nul·litat del procés i l'Arxiu Nacional de Catalunya haurà de publicitar els judicis anul·lats.