La comissió d´Urbanisme de Girona requalifica els terrenys de Castell

01/03/2001 Medi Ambient

---

El controvertit projecte de gespa artificial de l'estadi ha estat un dels que més polèmica ha aixecat. La història ha tingut diferents actors i personatges, i també moltes contradiccions.
Les dades econòmiques d'aquesta actuació són un cost de 425 mil euros per posar la gespa, i un cost global de 604 mil, si es compta la gespa artificial i la reforma de sota la tribuna. En aquesta reforma s'hi fa encabir fins a sis vestidors, i es redistribueix l'espai. Aquesta obra compta amb una previsió de subvenció de fins a 360 mil euros, provinents de la Generalitat i la Diputació de Girona.
Dimarts passat el ple de l'Ajuntament va aprovar el projecte. L'alcalde, Jordi Pallí, parlava en tot moment de democratitzar el futbol de Palamós, per tal que el màxim nombre d'equips puguessin jugar en un camp digne, com el nou estadi. L'oposició no ho veia clar, tant a nivell esportiu, com a nivell econòmic.
El grup municipal socialista va abstenir-se en aquesta votació, el grup d'Iniciativa no va ni voler aixecar el braç per votar -cosa que va constar com a abstenció- i Esquerra Republicana s'hi va mostrar en contra.
Per Jordi Pallí, a banda de fer més obert l'estadi a tots els clubs i equips, se soluciona el problema de l'aparcament al centre de Palamós, perquè el Cervantes pot solucionar la mancança a curt i mitjà termini. Escoltem la reflexió que feia al ple Jordi Pallí.

(Tall Pallí)

La història de la gespa artificial ha tingut molts alts-i-baixos. Precisament, el primer en parlar de gespa artificial va ser, curiosament, el qui no la vol ara, i és Dimitri Piterman. Ell va dir, a principis de la seva arribada a Palamós, que era molt necessari disposar d'aquesta gespa, ja que "era una manera de mantenir bé el nou estadi", ja que va haver-hi temporades en què la gespa natural no tenia un bon estat. Això, segons ell, perjudicava el rendiment de l'equip. Piterman, volia, fins i tot, pagar ell mateix la gespa artificial.
Ara fa un any, el mateix Piterman va començar a parlar d'un canvi d'idees, perquè tal com afirmava, la majoria de mals resultats del Palamós a la lliga eren en superfícies sintètiques.
Mesos més tard, l'equip de govern va iniciar converses amb el president del club, per intentar arribar a un acord sobre la col·locació de la gespa artificial. Aquí Piterman ja s'hi va mostrar radicalment en contra, i va recordar que el regidor socialista Emili Pérez no veia amb bons ulls la proposta. Gràficament, deia Pérez, "hauran de passar per sobre del meu cadàver".
L'equip de govern va decidir anar finalment a la seva, quan no va voler fer un conveni de cessió de la instal·lació al Club, i va assegurar que es canviaria el tipus de gespa i que subvencionaria la construcció d'una miniciutat esportiva amb la col·locació a la zona annexa de tres camps.
En aquest sentit, Piterman sempre havia volgut deixar clar que ell estava disposat a pagar de la seva butxaca aquest projecte, amb l'única condició que es mantingués la gespa natural.
L'Ajuntament, ja més recentment, ha confirmat que a partir del juliol començaran les obres al Nou Estadi, on a banda del canvi de gespa, es faran nous vestidors i oficines pels clubs de futbol de Palamós.
Tot i això, modifica el projecte inicial, i prorroga fins al 2003 la construcció de més camps de futbol, tal com tenien previst. Totes aquestes obres desembocaran en el trasllat definitiu de tot el futbol de base que actualment juga i entrena al vell municipal del Cervantes.

Tot aquest clima i tots aquests estira-i-arronsa desemboquen ara en l'amenaça que fa el president del Palamós Club de Futbol, Dimitri Piterman. Tal com diu, si li posen la gespa artificial (cosa que no s'acaba de creure), farà jugar el primer equip a Calonge o a un altre indret. Aquesta amenaça és poc creïble per l'Ajuntament. Sentim un fragment en què Piterman i Pallí contraposen els seus punts de vista.

(Declaracions trenades Pallí-Piterman)

El cas és que, malgrat els recels, el projecte de la gespa artificial ja està aprovat, i ara s'ha de seguir el calendari d'actuacions. El futur sobre l'acceptació d'aquest suport continua essent una incògnita que amb el tems anirem descobrint.