Un recorregut escultòric per Girona mostra dos canons de les antigues defenses de Palamós.

28/10/2008 Cultura

---

El famós canó de Palamós, al carrer del canó.

Amb motiu de les Fires de Sant Narcís, l’Ajuntament de Girona organitza aquests dies un itinerari escultòric a l’aire lliure que, entre d’altres coses, mostra dos antics canons provinents de Palamós. Es tracta de dues de les tretze peces d’artilleria que van ser extretes del fons marí de la Llosa, l’any 1967. Eren canons procedents de l’antiga Ciutadella de Palamós, que defensava la vila durant els segles disset i divuit. Tot i que l’Ajuntament de Palamós va reclamar aquestes peces com a pròpies, l’Estat espanyol només en va cedir tres, que ara es poden veure al passeig del Mar i al carrer del Canó.Girona està de festa. Aquests dies la capital gironina celebra les Fires de Sant Narcís i proposa als seus visitants un peculiar recorregut que té com a protagonistes diferents escultures que habiten els carrers de la ciutat.
Curiosament, però, dues de les peces que conformen aquest itinerari no són de la capital gironina, sinó de Palamós. Es tracta dels dos canons que hi ha al recentment remodelat passeig de Pedret. Aquestes peces d’artilleria formen part dels 13 canons que l’armada espanyola va extreure del mar l’any 1967, després que dos submarinistes palamosins els localitzessin a la zona de la Llosa.
Els canons procedien de les antigues defenses de la Ciutadella de Palamós. No se sap, però, amb certesa si aquestes peces d'artilleria formaven part de les primeres defenses enrunades per tropes franceses a finals del segle disset, o bé de les que l'exèrcit de Napoleó va destruir en la Guerra del Francès, al 1808. L'historiador palamosí Pere Trijueque explica la seva teoria.
CITA PERE TRIJUEQUE
150 anys després de ser enfonsades al mar, l'armada espanyola rescatava del fons de la badia les peces d'artilleria que protegien la vila. Des del primer moment, l’Ajuntament de Palamós va reclamar a les autoritats militars el seu dret sobre els canons, una petició que no va rebre cap resposta. De fet, l’Estat espanyol va concedir a la ciutat de Girona, abans que a Palamós, la cessió de dues d’aquestes peces d’artilleria. L’ajuntament de la capital gironina havia reclamat també el seu dret a posseir algun dels canons, argumentant el paper de Girona en la guerra contra les tropes de Napoleó. Així doncs, l’any 1970 van arribar els dos canons de Palamós a la ciutat de Girona. El 1982 es van intal.lar definitivament als jardins de Pedret, on abans s’aixecava una part de les muralles de la ciutat, i avui formen part d’aquest itinerari escultòric que ofereix Girona amb motiu de les festes de Sant Narcís.

Les autoritats de marina van anar repartint la resta de canons. És el cas del que va rebre la vila de Blanes, com a regal de cortesia l’any 1981, amb motiu de la celebració del ‘Dia de la Fuerzas Armadas’. Palamós tan sols es va poder quedar amb tres dels tretze canons trobats en les seves aigües. Dos estan situats als miradors del passeig del Mar i el més famós, conegut com el Canó de Palamós, és el de les escales del carrer del Canó.