Reportatge

26/10/2007 Societat

---

Es un debat ja conegut, que es repeteix de manera ciclica. En una comarca com el Baix Emporda amb ocupacions molt altes estacionalment, el problema de la mobilitat suscita sempre un apassionat debat. El parc automobilistic creix sense aturador i, com a alternativa, apareix una vegada i altra la solucio magica del tren. Diferents especialistes han debatut recentment a Palamos sobre aquesta opcio. En aquest reportatge us expliquem quines van ser les seves conclusions.Conclusions, de fet, poc engrescadores per als partidaris del tren. Actualment no existeixen les condicions necessàries per tal que la Costa Brava disposi d’un ferrocarril. Aquesta és l’opinió dels tècnics que van participar en la conferència-col•loqui ‘Volem el TREN a la Costa Brava?’. Els ponents asseguren que la poca densitat de població, l’estacionalitat de l’activitat econòmica i la poca rendibilitat social, desaconsellen que, ara mateix, es posi en marxa un TREN a la nostra zona.
L’acte estava organitzat per les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, i per la Fundació Cercle d’Infraestructures. Els ponents van ser l'arquitecte Ricard Pie, el catedràtic de transport de la Universitat Politècnica de Catalunya, Francesc Robusté, i l'empresari turístic Lluís Moliné.
Els dos tècnics van coincidir en que cal encetar el debat sobre un futur ferrocarril a la Costa Brava i treballar-hi. Ara bé, també estan d'acord en que, en les actuals condicions, el projecte no és viable. L'arquitecte Ricard Pie creu que, per fer-ho possible, cal una altra Costa Brava. Pensa que la dispersió de la població i l'activitat econòmica turística molt estacionalitzada, ho desaconsellen. L'arquitecte creu que, ara mateix, seria més adequat resoldre algunes assignatures pendents pel que fa a les carreteres. Ricard Pie, però, creu que és oportú formular-se la pregunta de si cal un TREN a la Costa Brava.
CITA RICARD PIE
D'altra banda, el catedràtic de la UPC, Francesc Robusté, ha insistit en aquesta idea. Ha recordat que, per tal que el ferrocarril sigui socialment rendible, cal un llindar mínim d'entre cinc mil i sis mil viatgers diaris per cada sentit. Un volum que, ara mateix, sembla lluny de la realitat. Robusté aposta per tirar endavant un servei d'autobús ràpid, potser creant un carril-bus específic.
CITA FRANCESC ROBUSTÉ
L'únic ponent que s'ha pronunciat obertament a favor de portar el TREN a la Costa Brava ha estat l'empresari turístic de Castell-Platja d'Aro, Lluís Moliné. Ell creu que ja va ser un error no donar continuïtat a l'antic carrilet que unia Palamós i Sant Feliu de Guíxols amb Girona. Ara pensa que ha arribat el moment de tornar-se a plantejar aquest mitjà de transport, com a alternativa al cotxe.
CITA LLUÍS MOLINÉ
Els tres ponents de la conferència-col·loqui organitzada per les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu i pel Cercle d'Infraestructures, han coincidit que una futura xarxa ferroviària a la Costa Brava hauria d'estar connectada necessàriament amb el nou traçat del TREN de gran velocitat.
Parlavem ara de l-antic carrilet de Palam'os a Girona. L-historiador local Pere Trijueque explica quin va ser el final d-aquest mitj[a de transport.
CITA PERE TRIJUEQUE
La fi del tren petit va tenir car[acter economic pero tamb'e va venir marcada per la progressiva puixana de l-automobil. Ara 'es, precisament, l-excessiu protagonisme del cotxe el qui ens fa plantejar de nou recuperar el tren. El cercle es tanca.