Abstenció, vot en blanc i vot nul.

25/05/2007 Política

---

Aquest diumenge se celebren eleccions municipals i una de les grans preocupacions dels polítics es que es repeteixi la poca participació de les darreres convocatòries electorals: el referèndum sobre l’Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya. En contra del que va passar fa unes setmanes a França, on es van batre rècords de participació en les eleccions presidencials, es tem que l’abstenció sigui, a tot l’Estat, una de les grans protagonistes d'aquests comicis municipals.
Avui, però, volem fer una mica de pedagogia perquè molta gent no té clar encara la diferència entre abstenció, vot en blanc o vot nul.
De fet, totes tres opcions expressen un cert descontentament tant amb les llistes presentades com amb el sistema electoral en general. Ara bé, les persones amb dret a vot que no van a les urnes el dia de les eleccions, s’abstenen. Un alt percentatge d’abstenció mostra que els partits no han estat capaços de mobilitzar la ciutadania per a que vagi a les urnes. L’abstenció pot perjudicar més a unes formacions que d’altres i acostuma a afavorir les majories.
El vot en blanc, en canvi, és un vot en contra de tots els candidats que es presenten. La pràctica d’aquest vot es considera com a abstenció activa. Els ciutadans poden no anar a votar perquè no els ve de gust, o, simplement, els és indiferent. En canvi una persona que vota en blanc es pren la molestia d’anar al col.legi i participar en la jornada electoral. El vot en blanc, no admet dubtes, és deliberadament un vot de disconformitat. Per votar en blanc s’ha de deixar el sobre buït o posar-hi un tros de paper en blanc a l’interior.

El vot nul és un altre instrument de reclam i deslegitimació del sistema electoral. No s’escull cap de les opcions, sinó tot el contrari, consisteix en anul•lar el vot. Posar més d’una butlleta en el mateix sobre, o escriure-hi qualsevol cosa, en serien un exemple. Podriem dir que el vot nul és l’arma de tot ciutadà que no creu en el règim polític d’un país.

Cal destacar, no obstant, que les diferents formules electorals fan que els vots en blanc i els vots nuls no comptin en el còmput final. Per tant no influeixen en l’elecció dels candidats, però sí constitueixen un important paràmetre per a mesurar la legitimitat política, tant del sistema electoral, com dels propis candidats.

Les darreres eleccions municipals de l’any 2003 a Palamós van registrar un 63 per cent de participació. Uns 12 mil 300 palamosins tenien dret a vot, dels quals 4.523 van decidir no exercir-lo. La incidència dels vots en blanc i nuls va ser mínima. El 98 per cent dels vots van anar a parar a alguna de les candidatures. Un 1, 2 per cent va votar en blanc i un 0, 34 per cent va anular el seu vot.