Reportatge

11/05/2007 Esports

---

Ara fa dues dècades Palamós va viure un somni. Una fita d'arrel esportiva però que va generar una ona imparable d'il·lusió en totes les esferes socials del municipi. De la mà del seu equip de futbol, el més antic de Catalunya, Palamós va encetar una aventura que el portaria a tractar de tú a tú alguns dels clubs de futbol més emblemàtics de l'Estat. S'iniciava l'etapa del Súper Palamós, tres ascensos consecutius i sis anys a Segona Divisió A. Després, la sotragada va ser forta però, com se sol dir en aquests casos, va ser bonic mentre va durar.Dijous va fer vint anys, que el Palamós Club de Futbol assolia per primera vegada a la seva història l'ascens a la Tercera Divisió. El 10 de maig de 1987 l'equip palamosí, entrenat per Waldo Ramos i presidit per Emili Caballero, pujava de Regional Preferent a Tercera en el vell escenari del camp de futbol del carrer de Cervantes. El Palamós Club de Futbol s'assegurà l'ascens a la Tercera Divisió, a falta de tres partits pel final del campionat de lliga de Regional Preferent. Va ser en un Palamós-Adrianenc que va acabar amb 1-0, amb gol del davanter guixolenc Àngel Fernàndez, en el minut 41 de partit. L'entrenador era Waldo Ramos, un tècnic nascut a Huelva, format en el futbol base del Barça i que va arribar a Palamós aquella mateixa temporada procedent del Girona. El Palamós va acabar la lliga segon, després d'una apassionant lluita pel liderat amb el Sant Cristòfol de Terrassa. Els palamosins van formar amb aquest equip aquell històric 10 de maig de 1987: López, Sagués, Arteaga, Garcia Escribano, Borrella; Juan Carlos, Garrido, Jordi Condom; Sutil, Galeote i Àngel Fernàndez. A la segona meitat també van jugar Sanblás i Lagranya. En aquell equip destacaven el veterà Garcia Escribano, el palamosí Bernardino Garrido, que n'era el capità, i Jordi Condom que, tot i ser juvenil, s'havia fet amb un lloc a l'equip titular. Aquell ascens va ser l'inici d'una etapa gloriosa per al Palamós Club de Futbol. Una etapa en la que es van encadenar fins a tres ascensos consecutius. Es va passar, en només tres anys, de Regional a Segona Divisió A. El club era presidit per Emili Caballero, que havia substituït Miquel Martí el 28 de març de 1987. L'entrenador, com hem dit, era Waldo Ramos, qui recorda, vint anys desprès, una época difícil de repetir i que compara amb el somni americà.
CITA WALDO RAMOS 1
Aquella temporada 86-87, a Regional Preferent, el club va superar la barrera dels cinc-cents socis i es va fer el pressupost més gran de la història del club, amb unes despeses de més de quinze milions de pessetes. Waldo Ramos diu que aquell esforç i el de les temporades posteriors va amortitzar-se sobradament amb l'efecte publicitari pel poble que van tenir aquells ascensos.
CITA WALDO RAMOS 2
Waldo Ramos va entrenar aquell anomenat Súper Palamós durant quatre temporades, fins al juny de 1990, quan l'equip va estar a un pas de jugar la promoció per pujar a Primera Divisió, en un darrer partit de lliga a l'estadi de Riazor amb el Deportivo de la Corunya. Un fet que, Waldo Ramos, recorda a través d'una conversa que va mantenir posteriorment amb l'ex-president del Reial Madrid, el desaparegut Ramón Mendoza.
CITA WALDO RAMOS 3.
Durant aquells anys, el Palamós va estrenar el Nou Estadi Municipal, el 29 d'agost de 1989 amb un partit amistós amb el F.C Barcelona de Johan Cruyff. L'equip es mantindria sis temporades consecutives a Segona Divisió A. Des d'aleshores mai ha baixat de Tercera Divisió, categoria en la que ha jugat força vegades la fase d'ascens, aconseguint pujar en dues ocasions a Segona B: la temporada 97-98 al camp del Sangonera i la 2001-2002 al de l'Aguilas. Els tres darrers anys el Palamós Club de Futbol, presidit per David Ferragut, ha jugat a Tercera i ha tingut com a principal objectiu la permanència a la categoria, cosa que en tots tres casos ha acabat assolint. Possiblement, 20 anys després de l'inici del que va ser un gran somni, hagi arribat el moment de tocar de peus a terra i de calibrar que potser és aquesta la dimensió que correspon al Palamós. Bàsicament per evitar que els somnis es converteixin en malsons.