Reportatge

11/10/2006 Medi Ambient

---

El Govern de la Generalitat va aprovar la setmana passada el Pla Territorial de l'Empordà. Un instrument que, com a declaració de principis, es proposa planificar i regular el creixement urbanístic de les comarques de l'Alt i del Baix Empordà amb l'objectiu final de la sostenibilitat. Vist així, una lloable intenció per a un territori que ha patit dècades d'intensa depredació urbanística. Però, com sol passar en aquests casos, el document ha estat objecte de moltes interpretacions no necessàriament coincidents. Ara us ho expliquem en el següent reportatge. El Pla Territorial de l'Empordà és el segon que aprova el Govern de la Generalitat, després del de l'Alt Pirineu i Aran. L'estiu de l'any passat es va presentar l'avantprojecte i, un any després, aquest últim estiu, el document es va aprovar inicialment. El Pla Territorial marca els criteris de creixement urbanístic i desenvolupament de grans infraestructures que hauran d'assimilar en els pròxims anys les comarques de l'Alt i del Baix Empordà. El pla situa tres escenaris: el dels assentaments urbans, el dels espais oberts i el de les infraestructures de mobilitat. Pel que fa al primer, es marquen diferents nivells de creixement. En el cas de Palamós, s'aplica el criteri de creixement moderat. Això vol dir que, per les condicions de sòl i de connectivitat, pot tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrea urbana. En el cas dels espais oberts, cal destacar que el nou Pla Territorial de l'Empordà defineix Vall-llobrega com a zona d'interès agrícola. En l'apartat de les comunicacions, per últim, s'aposta una vegada més per l'autovia de l'Anella de les Gavarres, sense precisar encara si la variant de La Bisbal s'ha de fer pel sud o pel nord. El Govern català recorda que durant l'exposició pública del Pla Territorial s'han rebut uns 80 documents amb propostes formulades per ajuntaments, altres institucions, entitats i particulars. L'executiu insisteix que s'han incorporat, en la mesura del possible, els suggeriments i que s'ha aconseguit una bona eina de futur. Joaquim Nadal és el conseller en funcions de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, creu que les crítiques rebudes des d'ajuntaments governats per Convergència i Unió com des de sectors ecologistes, ho demostren.
CITA NADAL PLA 1
No és d'aquest parer l'entitat Salvem l'Empordà. El grup ecologista reconeix que encara no ha pogut veure el document que s'ha aprovat definitivament. No obstant, i degut al poc temps que ha transcorregut entre els dos tràmits, creu que serà molt similar al que es va aprovar de manera inicial. Aquella proposta ja no els agradava gens, segons la portaveu de Salvem l'Empordà, Montse Pascual.
CITA PLA TERRITORIAL 1
A Salvem l'Empordà no estan tampoc satisfets amb els mecanismes de participació ciutadana que ha tingut el tràmit del Pla Territorial.
CITA PLA TERRITORIAL 2
Des d'alguns ajuntaments governats per Convergència i Unió s'ha criticat també que no els han donat l'oportunitat de participar en l'elaboració del pla territorial de l'Empordà i que, d'altra banda, el Pla Territorial els limita la capacitat de desenvolupament urbanístic. El conseller Nadal, però, s'ha mostrat més sensibles a les crítiques que han arribat des de l'esquerra ecologista.
CITA NADAL PLA 2
Amb la satisfacció o amb el desacord d'uns i d'altres, el cas és que el Pla Territorial de l'Empordà ja està en marxa. Ara caldrà veure si és capaç, con diuen els seus defensors, de redreçar la inèrcia del maltracte al territori o si, com diuen els detractors, només és una frega per a un mal que necessitaria una important intervenció quirúrgica.