Enterrament de Mossèn Gumersind

05/10/2004


Fem un petit recordatori del més destacat de l'enterrament massiu i multitudinari que va rebre ahir mossèn Gumersind Vilagran, a Sant Joan. L'església de Santa Eugènia va estar plena de gent, molta de la qual va seguir la celebració oficiada pel bisbe Carles Soler des del carrer, a través dels altaveus.
Un dels actes més emotius i participatius d'ahir va ser una sardana, que es va fer a la plaça de Mossèn Gumersind. Era la seva darrera voluntat.Ahir us explicàvem, al mateix temps que passava, el més destacat de la jornada d'enterrament de Mossèn Gumersind, a Sant Joan.
Un dels actes més emotius de la tarda va ser la ballada d'una sardana, per part de la majoria de presents del funeral.
Mossèn Gumersind havia demanat que el dia del seu comiat no fos una jornada trista. Els qui això li van sentir dir, recordaven que Gumersind Vilagran volia un dia amb una certa serenor, fins i tot demanava un cert to alegre al seu enterrament. Per això va demanar que es toqués una sardana o música que no fos trista.
Així va ser. Un cop va sortir de l'església, el fèretre va ser acompanyat a la força dels braços pels principals carrers de Sant Joan. Els grallers de Palamós li tocaven l'Himne Nacional de Catalunya, entre d'altres peces.
Un cop va arribar a la plaça que porta el seu nom, la plaça de Mossèn Gumersind, una cobla formada per a l'ocasió va tocar una sardana, la titulada "Moreneta". Amb una rapidesa inusual, la plaça va veure com es formava una rotllana gegant, amb moltíssima gent que es va afegir al cercle. Al bell mig, la caixa de fusta amb les restes de Mossèn Gumersind presidia la sardana. Posteriorment, el rector va ser enterrat al cementiri de Sant Joan.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...