Perfil biogràfic de Mossèn Gumersind

04/10/2004

---

Mossèn Gumersind és una de les persones més estimades que ha tingut el nostre municipi. L'Ajuntament de Palamós li va atorgar el títol de Fill Adoptiu de Palamós i Gumersind Vilagran va rebre també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. L'Associació de Veïns de Sant Joan li deu molt a Mossèn Gumersind, com per exemple, la creació de la Llar d'Infants Kumbaià. Al Crònica Nostra repassarem el perfil d'una figura entranyable, i els records que algunes persones en guarden.Mossèn Gumersind explicava, l'any 1997, en una entrevista a Ràdio Palamós, com van ser la seva arribada al nostre municipi. L'entrevista es feia al programa 'Hostes vindran', conduït per Gerard Prohias. Ell explica que tenia moltes ganes, des de feia anys, d'arribar a Palamós, concretament a Sant Joan, a fer de capellà. Escoltem-lo en aquesta entrevista del 97.


Repassem ara alguns aspectes destacats de la seva biografia. Mossèn Gumersind Vilagran va néixer a Avinyonet de Puigventós, el 15 d'octubre de 1913.
Després de tenir una forta convicció religiosa va ingressar al seminari de Girona. Al juny del 1936 va ser processat i internat a la Presó Provincial, en l'esclat de la Guerra Civil. Mitjançant sentència del Tribunal Popular de Girona, fou absolt i posat en llibertat.
L'any 1939 es reincorpora de nou al Seminari i el 1940 el bisbe Josep Cartanyà el va ordenar prevere. També al 1940 el destinen a Mieres com a vicari i el juliol de 1942 a Cassà de la Selva.
El setembre de 1953 va marxar cap a Bell-lloc d'Aro com a ecònom i encarregat de Romanyà de la Selva i Sant Cebrià dels Alls, al bell mig de les Gavarres. Va ser també rector de Bell-lloc. Amb el seu tarannà actiu va aconseguir reconstruir l'artística creu de terme i va restaurar l'església parroquial de Romanyà.
Després va ser capellà de Corçà i encarregat de Cassà de Pelràs i des de l'any 1959 ho va ser de Castell d'Aro. Allà va continuar en el seu afany de potenciar iniciatives parroquials arrelades. Aquesta vegada va impulsar la creació del Pessebre Vivent que agafarà embranzida, i com ha sabeu, ha esdevingut el més antic dels quadres nadalencs de Catalunya.
Finalment el 6 de juliol de 1967 arriba a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà com a regent, alhora que ecònom de Vall-llobrega.
A l'any de l'arribada, funda l'Associació Comarcal Protectora de Disminuïts Psíquics "Els Àngels" i posa en funcionament la llar d'infants Kumbaià, seguint l'obra del Casal iniciada pel seu predecessor. Va organitzar sovint excursions per promoure la convivència. Alhora va eixamplar el Casal, que en successives fases arribarà a ocupar tot el clos de l'antic cementiri.
De tots és conegut que va cedir la casa rectoral a diferents famílies i en un exemple total de civilitat hi van conviure mares solteres amb els seus fils i una comunitat de Germanes Carmelites de la Caritat de Vedruna. El 17 de febrer de 1981, va ser promogut ecònom de Santa Eugènia i el 15 de maig de 1985 d'acord amb les disposicions del nou codi de dret canònic, en va ser rector.
Altres entitats promogudes o participades per Mossèn Gumersind són la Fundació Germans Sense Fronteres o Vimar, amb Carme Maristany.
El Ple de l'Ajuntament de Palamós, en data 18 de novembre de 1988, va acordar atorgar a Mn. Gumersind Vilagran el títol de Fill Adoptiu de la Vila de Palamós, el més alt guardó que pot concedir la població, en reconeixement a més de vint anys de treball i dedicació en benefici de tot el poble. A banda, va dedicar amb el seu nom la nova plaça de Sant Joan.
De Mossèn Gumersind en destacava el fet que tota la seva vida i obra es va caracteritzar per una defensa a ultrança dels més desfavorits, a tots nivells.
Persona amable, cordial, oberta, molt vinculada al món i als problemes del seu temps, mai no tenia cap "no" per a ningú.
El seu caràcter dialogant, solidari, emprenedor i obert, ha fet que avui siguin molts els qui el trobin a faltar.