Pla General, aspectes destacats

28/04/2004

---

Ja es coneixen les línies mestres de la revisió del pla general, que es van presentar ahir en roda de premsa. Totes aquestes premisses estan ja exposades a l'Ajuntament de Palamós, en uns plafons informatius, on els ciutadans, entitats o associacions que ho desitgin hi poden aportar els seus suggeriments, comentaris, i visió personal, fins al mes de juny.
Ara us expliquem les línies mestres que dibuixaran aquesta revisió del Pla General. / Manel CerdàEl què es va presentar ahir és un primer document de treball, una proposta de partida inicial, que patirà, de ben segur, modificacions importants. Vol exposar els criteris, objectius i solucions primeres, i s'obre a la participació ciutadana. De fet, la nova llei d'Urbanisme reclama que les revisions dels plans siguin participades de la societat.
Per a la revisió, l'empresa EGI, Enginyeria i Gestió d'Infraestructures, ha començat partint d'un diagnòstic sobre el territori. En comprova la forma, les muntanyes, les rieres, la població, la necessitat d'infraestructures, clavegueres, transport, escoles i fa una primera visió. A partir d'aquí es plantegen canvis de cara a futur. Es mira, per exemple, l'hipotètic creixement de la població, es procura revisar com quedaria l'ordenació del trànsit, i quines possibilitats de creixement hi ha.

PERE. Les principals directrius que comencen a sortir en aquest primer text el Pla General són de diferent tipus, i en tot cas són escenaris per començar-hi a reflexionar. A nivell de circulació, per exemple, en destaca la creació de la prolongació del carrer d'Enric Vincke. Naixeria prop d'on hi ha el pont del Tennis, passa per tot Sant Joan, i arriba mar. És una veritable espina dorsal, que en línia recta permet anar de Sant Joan a mar, i el trànsit tindria aquest sentit, de terra a mar, alliberant l'avinguda de la Llibertat, Lluís Companys i Onze de Setembre. Un altre carrer important és un de nova creació, al pla de Sant Joan, en paral.lel a mar. Aquest carrer es converteix en un suport important, que treu molt de pes circulatori l'avinguda de Catalunya, i esdevé una porta d'entrada. Rebaixa la intenstitat de l'avinguda de Catalunya de manera destacada. Els dos carrers estan perfectament connectats amb la carretera C31, que es revisarà a fons. El vial del Port ajuda a vertebrar una xarxa circular.

MANEL A nivell de planificació, el creixement de Palamós es dibuixa en el triangle ocupat per camps de la zona de Sant Joan, des del Pla de Nau, passant pel pla de Sant Joan, i arribant a la mateixa porta del nucli del Tennis. La voluntat és acabar integrant el Tennis al nucli urbà, bo i coneixent l'existència de la C31 pel mig, que, com dèiem, es reforma en molts punts, creant noves entrades al municipi.
Quant a zones industrials, la revisió preveu, com a possibilitat, eliminar l'existent planificació de sòl industrial a la Bòbila del Belitrà, i proposa indústries petites a tocar de la carretera, seguint la línia del Tennis en direcció a Calonge. Això és una possibilitat, i la segona és posar-la, també a peu de carretera, a la banda del Champion, tirant a Vall-llobrega.
El creixement de la població es veu limitat fins a la carretera C31, amb zona urbanitzable i zones verdes. En total 40 hectàrees, un terç de les quals s'han de destinar a zones verdes. Els arquitectes redactors consideren molt adequat el creixement que ha tingut Palamós en els últims anys, que ha estat molt compacte. En canvi, municipis propers han tingut molta dispersió, en forma d'urbanitzacions.

PERE
Pel què fa a les zones verdes, la revisió planteja els anomenats corredors naturals, que comencen a la serra de les Gavarres, i apunten tant a Cap Gros com a la part de Castell. La idea és també preservar el Puig del Molí de Vent i el Puig de la Coma. Els arquitectes plantegen limitar el creixement urbà a les immediacions de les Gavarres, prenent com a límit la variant de la C31 i el camí Ral, i mantenint els espais verds i lliures d'urbanització previstos a l'actual pla general.

MANEL Els mateixos arquitectes reconeixen que el Pla del 1992, el vigent actualment, és una bona eina d'ordenació urbana. La revisió actual no proposa grans modificacions sobre la qualificació urbana del sòl, ni creix excessivament. Sí que es proposa reconsiderar l'espai forestal del Mas Pepó per convertir-lo en parc públic equipat, i planteja també, com a possibilitat, convertir l'actual estadi municipal en zona urbanitzable, i fer la zona esportiva on ara hi ha els equipaments de gespa artificial.