Segon debat del Museu de la Pesca

01/12/2003 Obres i Urbanisme

---

Una trentena de persones van participar divendres en el segon debat del cicle de cinema documental del Museu de la pesca, que anava sobre l'urbanisme i el turisme de la Costa Brava. Els ponents van alertar sobre els perills que suposa una política urbanística sense mesura. La Costa Brava, van dir, hauria de limitar seva capacitat constructiva i apostar per polítiques urbanístiques sostingudes. La sessió va començar amb la projecció del vídeo del realitzador Antoni Martí, titulat Els límits de la Costa Brava.
En l'àudiovisual es fa un repàs a la geografia de la Costa Brava, amb imatges aèries, i es veu el ritme de la construcció a les zones litorals. Les imatges són recents, però es barregen amb documents històrics i pel.lícules antigues. El documental inclou també entrevistes a personatges vinculats a l'entorn, com la geògrafa Yvette Varvaza, la primera que va estudiar el paisatge humà de la Costa Brava, i de les primeres persones que va fer el crit d'alerta sobre els perills de l'especulació.
Tornant al debat d'aquest divendres, hi va intervenir el biòleg Ponç Feliu, que és regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona. Alhora hi van participar les geògrafes Rosa Fraguell i Carolina Martí.
Els ponents van alertar que la Costa Brava hauria d'aturar el seu procés de voragine constructiva. Tot i els efectes negatius que històricament s'han associat al turisme, la geògrafa Rosa Fraguell va dir que també hi havia elements positius. Tal com va dir, cada vegada més hotelers i restauradors busquen la qualitat en l'oferta, i això fa que el respecte a l'entorn sigui primordial. Els empresaris han canviat la mentalitat amb els anys. En canvi, els qui no han canviat són els contructors, que segueixen amb les mateixes idees ara que fa cinquanta anys enrere. Sentim un moment de la intervenció.

TALL FRAGUELL.

El biòleg Ponç Feliu va explicar des del punt de vista mediambiental la degradació que havia patit la Costa Brava. Amb tot, malgrat la destrucció, va mostrar-se esperançat. No sempre la idea de massificació vol dir necessàriament que hi hagi destrucció. I va posar aquest exemple.

TALL PONÇ FELIU

Per la seva banda, la geògrafa Carolina Martí va dir que l'urbanisme s'ha d'adequar a les necessitats de les ciutats, i no pas a l'especulació. Si no, apareix el cas que cada vegada hi ha més carrers i poblacions construïdes de nova planta on hi viu un baix índex de població durant força mesos: és el cas de moltes urbanitzacions o determinades zones, com Platja d'Aro a l'hivern. Així ho explicava Carolina Martí.

TALL CAROLINA.

Divendres que ve es tanca el cicle de debats del Museu de la Pesca, amb una reflexió sobre le pesca, el seu present i el seu futur.