Pla per fer front a catàstrofes marines

19/11/2003 Medi Ambient


La Generalitat ha presentat aquesta tardor el Pla Especial d'Emergències per a la Contaminació Marina a Catalunya, un pla que hauria de fer front a situacions perilloses, com el cas del Prestige.
El document dóna resposta a la petició de més seguretat després de la catàstrofe gallega. Palamós serà un dels quatre punts del litoral català que tindrà un paper actiu, amb la presència d'un magatzem amb material per fer front a una possible catàstrofe, i la redacció d'un pla local per atacar el problema, si és que alguna vegada, dissortadament, es produís. Manel Cerdà. El municipi de Palamós forma part d'un ambiciós pla de seguretat a nivell de Catalunya, conegut com a CAMCAT, que ha de servir per fer front a una hipotètica contaminació accidental de les aigües marines, com l'ocasionada ara fa un any per l'enfonament del Prestige prop de la costa gallega.
Palamós, i en general la Costa Brava, té un nivell de perillositat "dos", en una escala de l'1 al 4, essent 4 la més greu.
El port de Barcelona, i sobretot el de Tarragona són els dos punts potencialment més perillosos, en tenir tots dos un trànsit important de mercaderies com hidrocarburs, combustibles, i matèries altament contaminant. Els ports que gestiona la Generalitat de Catalunya no tenen, en principi capacitat per a la càrrega o descàrrega de materials considerats perillosos.
El pla per fer front a aquests tipus d'emergències a Catalunya l'havia encarregat el Parlament, a partir de la tragèdia a Galícia, i té un cost d'aplicació de set milions i mig d'euros.
Aquesta normativa preveu actuacions a diferents nivells, i coordinació entre diferents organismes de l'Administració, començant des de la Conselleria d'Interior, que assumiria la direcció en cas d'emergència, fins arribar als Ajuntaments. En aquest cas, l'Ajuntament de Palamós ha de redactar unes directrius de seguretat, un pla d'actuació, cosa que ja està fent a hores d'ara l'Àrea de Medi Ambient local. Aquest pla d'actuació també estan obligats a fer-lo moltes de les poblacions litorals, com Begur, Palafrugell o Roses.
Però en el cas de Palamós el fet es complica, perquè Palamós, a més de redactar aquest pla, ha d'assumir més protagonisme, amb la construcció d'un magatzem per fer front a eventualitats com aquesta.
Només quatre punts a Catalunya han d'assumir aquest compromís, i són Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Tarragona, i Barcelona. En aquests quatre casos, s'ha de disposar d'un magatzem amb eines i dispositius per fer front a riscos, com barreres marines flotants i altres eines útils per tal de mirar de fer front a una eventual contaminació per mar. Aquest magatzem, que a hores d'ara no existeix, l'ha d'assumir la Generalitat de Catalunya.
L'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, veu positiva l'existència d'aquest pla global de Catalunya, i el fet que Palamós tingui un paper actiu tampoc no el veu malament.

TALL TERESA FERRÉS

Es calcula que cada any els vaixells de càrrega perillosa transporten aproximadament 500 mil tones de materials contaminants, bàsicament hidrocarburs, per davant de la costa de Girona, en el corredor marítim Catalunya-França. Més perillós és l'eix Catalunya-Gibraltar, amb deu milions de tones per any de materials considerats "perillosos". No totes les emergències vénen de fora a dins, és a dir, amb vaixells que transporten càrregues. També s'hi preveuen problemes de menys transcendència, com problemes amb buidatge de sentines.
La Generalitat confia que al 2005 estigui operatiu aquest pla, que a tot Catalunya costarà 7 milions i mig d'euros. També es compraran més mànegues i barreres, ja que les actuals són insuficients.
// (A la fotografia d'Oliver Martín es veu la cadena humana realitzada a Palamós ara fa mig any, amb motiu de protestar contra la crisi del Prestige)



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...