Reportatge urbanitzacions

01/09/2003 Medi Ambient


L'incendi forestal d'aquest passat cap de setmana al Baix Empordà ha reobert un debat que es fa present pràcticament cada estiu. La difícil convivència entre urbanisme i natura es fa palesa amb una extrema cruesa quan els incendis comencen a cremar muntanyes atapeïdes de cases. Les administracions reconeixen que cal actuar, que ho fan, però que els resultats no es poden veure a curt termini. Aquest és el tema que ens ocupa en el nostre reportatge d'avui.Les urbanitzacions construïdes enmig de zones forestals no deixen de ser una conseqüència més de la màniga ampla que, durant dècades, va caracteritzar la política urbanística a les zones turístiques. La Costa Brava n'és un bon exemple, amb la convivència d'aquests nuclis habitats amb edificis de vint plantes a primera línia de mar. Testimonis, tot plegat, d'una època en la que els promotors immobiliaris podien fer el que els donava la gana.
Moltes vegades ens parem a contemplar algun d'aquests paratges forestals farcits de casetes i no podem evitar pensar en el potencial perill que això suposa, especialment en un estiu com aquest, en el que els boscos s'han convertit en autèntics polvorins. I la guspira que calia per fer saltar pels aires una d'aquestes bombes es va encendre divendres a Castell-Platja d'Aro. Cap a dotze mil persones es van veure obligades a abandonar les seves cases o els seus allotjaments de càmping. Les vides humanes es van poder salvar però els equips d'extinció no van poder evitar que una casa es cremés en la seva totalitat i que quatre més patissin desperfectes de diversa consideració. Tot un èxit, al cap i a la fí, si es té en compte que les colossals flames atiades pel vent es van passejar per urbanitzacions on hi ha centenars de cases. Un èxit que, sense cap mena de dubte, cal atribuir a la gran eficàcia dels equips d'extinció que, no ho oblidem, troben en aquests nuclis poblats un dels principals obstacles a l'hora de lluitar contra el foc forestal. Aquests elogis capitalitzats pels bombers es tornen demèrits si parlem de la planificació urbanística i de les deficients condicions de conservació que presenten moltes urbanitzacions.
La Generalitat assegura que ha posat fil a l'agulla. Les iniciatives legislatives per potenciar la prevenció d'incendis a les urbanitzacions estan, efectivament, iniciades però sobre el terreny la realitat és una altra. La majoria d'urbanitzacions continuen sense complir els requisits que la llei els exigeix. El conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, en fa aquesta lectura.
CITA REPORT 1
Castell-Platja d'Aro, que divendres va veure cremar més de 400 hectàrees del seu territori, i Calonge, que va tenir més sort i només en va perdre una vintena, són exemples de municipis amb una gran quantitat d'urbanitzacions disperses per tot el terme i, sovint, en zones de bosc. L'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Joan Giraut, reconeix que encara hi ha molta feina per fer però insisteix que el procés serà llarg.
CITA REPORT 2
A Palamós, tampoc són aliens a aquest problema. El regidor de Medi Ambient, Josep Espadalé, explica les mesures preventives que cal prendre.
CITA REPORT 3
La consellera de Justícia i Interior de la Generalitat, Núria de Gispert, deia l'altre dia a Platja d'Aro que, en situacions com la d'aquest tràgic incendi, les persones i les seves propietats són el primer i la salvació dels boscos queda en un segon terme. Si els propietaris de parcel·les i les administracions no es conciencien definitivament, però, pot ser que la pròxima vegada s'hagi de lamentar que el foc s'ha endut alguna cosa més que arbres i alguna casa.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...