REPORTATGE: Cinc dies a Galícia, la lluita continua

16/01/2003 Cultura


El teu país d'avui no és l'Empordà, sinó que és Galícia. La tragèdia ecològica, social i econòmica provocada pel vessament de fuel tòxic del petroler Prestige ha comportat la solidaritat de diferents grups de persones, empreses, institucions, i en definitiva, un seguit de ciutadans anònims que han seguit la crida per ajudar el poble gallec. Palamós ha estat un dels centenars de municipis que han ajudat Galícia a recuperar-se d'un fet tràgic; un fet tràgic que també ha viscut moments de tragicomèdia. La costa atlàntica, rica en marisc, peix i valors naturals, ha patit la batzegada d' una marea negra de fuel, barrejada també amb atacs de cinisme i nombroses contradiccions, silencis sospitosos i la por.
Dediquem aquest ampli reportatge al grup que des de Palamós va decidir anar a una aventura incerta, una aventura dura i certament depriment. Al reportatge d'avui ajuntarem diferents testimonis dels palamosins a la població gallega de Laxe, situada a la demarcació de la Corunya, i sentireu les seves opinions sobre la pitjor tragèdia ecològica que ha passat mai a la Unió Europea. Els minuts del Teu País són avui minuts de reflexió i solidaritat. El teu país, com dèiem, avui és Galícia.

L'aventura de Palamós a Galícia comença des de molts fronts. Les esgarrifoses imatges que arriben de la televisió sensibilitzen molta gent d'arreu del país. Els voluntaris de Palamós ho explicaran més tard: molts, pel seu compte, se senten atrets per un desig irreprimible d'anar a ajudar Galícia. I més, quan veuen que des del Govern, tant des de la Xunta com des del Govern Central, hi ha un joc de manifestacions contradictòries, ocultació de fets, i una minimització dels efectes del vessament. Però el primer pas veritablement important a Palamós es dóna en aquest moment

CD TALL 2

Estem sentint la regidora socialista Teresa Ferrés, en una intervenció del plenari de l'Ajuntament de Palamós d'abans de Nadal. La moció, presentada pel seu grup, diu que el municipi no es pot quedar de braços creuats davant d'una tragèdia similar, i es demana la voluntat de tirar endavant una campanya solidària, a ser possible reunint voluntaris, diners i material. La proposta rebrà l'acord de tot el consistori, bo i fent algun matís en el text original. Aquest es pot considerar el punt d'inici d'una aventura solidària, que, com dèiem, molts en privat ja havien considerat de fer pel seu compte.
Ràpidament la maquinària es mou. Des de l'Ajuntament, després d'uns dies d'incertesa, l'alcalde, el convergent Jordi Pallí, confirma en una roda de premsa celebrada amb Teresa Ferrés, que hi ha la possibilitat de portar voluntaris a la població gallega de Laxe, afectada pel vessament. L'alcalde gallec, Antonio Carracedo, diu es pot ocupar el pavelló després de Nadal, al gener. Jordi Pallí es mostra content de poder portar palamosins voluntaris a Laxe.

CD TALL 4 PALLÍ

L'espiral ja no s'atura. Unes vuitanta persones mostren, d'alguna manera, la seva voluntat de participar en la campanya. A poc a poc la xifra es va reduint fins arribar a compactar-se, amb una seixantena. Des de Palamós es compta també amb una ajuda inestimable: el gallec Joaquín Vilela, expescador de Muxía i actualment agent de duanes resident a Palamós, és la persona que obre contactes amb Laxe, i fa les gestions. Ha aprofitat les festes de Nadal per estar a la població, i explica així la situació desesperada.

CD TALL 5 VILELA

Els voluntaris es mouen, i el grup pren forma. La televisió mostra imatges esgarrifoses, però també preocupa la visió política del problema. Sembla, talment, una tragicomèdia. Galícia viu un moment de naixement de consciència social, amb moviments cívics com el Nunca máis -que més tard serà qüestionat- i el litoral de la costa atlàntica se sent marginat pel poder polític. Les costes gallegues ja saben què és una marea negra: el seu litoral ha sofert el 10% de les principals tragèdies ecològiques dels últims 25 anys. El trànsit de vaixells amb càrrega potencialment perillosa prop de Galícia és constant, xifrat en seixanta mil de vaixells cada any.
Fem una mica de cronologia breu de la tragèdia. Tot comença un tretze de novembre del 2002, quan a la tarda els serveis de salvament reben l'alarma de socors del Prestige, un vaixell de la mida de dos camps de futbol. El vaixell, amb 27 tripulants, té una via per on entra l'aigua. El forat provoca que surti un primer vessament, d'uns dos quilòmetres de llargada. El vaixell està a 50 quilòmetres de Fisterra. A partir d'aquí comença un veritable joc d'anades i vingudes, de despropòsits, d'inquietuds, de fer-lo anar cap a terra primer, cap al sud després, i de fer-lo anar com més lluny millor, cosa que al final passa. Des del dia 13, el vaixell ha seguit un rumb incert, remolcat i escortat per diferents embarcacions, però el més important, ha anat de rebot d'un lloc a l'altre perdent un rastre importantíssim de fuel. Ja només el segon dia havia deixat anar 3 mil tones de fuel a l'aigua, que no va trigar gens a acostar-se cap a la Costa da Morte. El 16 de novembre, la marea negra arriba a terra, i começa la desolació. Muxía és un dels principals pobles afectats. Fins i tot els fanals tenen rastre de xapapote. En un primer moment, 190 quilòmetres de costa es veuen afectats. Després més. Després d'un rumb incert, el dia 19 de novembre finalment s'enfonsa el vaixell: s'ha partit per la meitat i no hi ha res a fer.
Deu mil tones de 'chapapote', de quitrà, són arrossegades a la costa, i danyen ja 300 quilòmetres. L'amenaça és per Galícia, però també per Astúries, Cantàbria, ocasionalment Portugal, i també França. El fuel que hi ha encara al vaixell supera les 50 mil tones, i poden sortir en qualsevol moment, com una bomba de rellotgeria. El chapapote, una barreja química semblant al quitrà, té 38 elements molt perjudicials per a la salut, que es quedarà durant molts anys a la cadena d'alimentació de la fauna i flora marina gallega i l'afectarà de ple, segons alerta la comunitat científica.
De les primeres setmanes en sorprèn el ventall de declaracions a la premsa dels responsables polítics. Ara sentireu un seguit de talls de veu, apareguts als informatius de la Cadena Ser, on es recullen diferents postures davant del problema. La primera que soprèn és la del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, dient que sortosament, no hi ha hagut problema. Són de pocs dies després de rebre l'alerta, i tenir ja els primers vessaments importants.

CD7

Abans de l'enfonsament del vaixell, el ministre de Defensa, Federico Trillo, havia proposat bombardejar el petroler.

CD8

El govern contracta els serveis del submarí francès Nautile, per avaluar l'estat del vaixell a sota aigua, i segellar les grietes per on surt el fuel. El ministre Mariano Rajoy, parlava així del què veia el submarí.

CD14

El poble gallec participa en una concentració a Santiago de Compostela, la més gran de la història a Galícia, on es llegeix un manifest en què es demana Nunca Mais, mai més, una tragèdia similar. Escoltem l'essència del manifest que es llegeix a la praça do Obradoiro.

Cd 13

El poble gallec pateix un nadal negre i incert. Tornem a Palamós.
Arriba l'any nou, i amb el gener, s'acosta la data de sortida dels palamosins. Tot està a punt per la marxa. La Creu Roja, la Confraria de Pescadors, l'Ajuntament, i les empreses es bolquen amb la iniciativa. La gent ha portat menjar a Càritas i a l'Ajuntament, i s'ha obert un compte corrent per recaptar fons. Un autocar, finançat per l'Incavol -la Generalitat-, portarà 51 voluntaris, d'entre 18 i 59 anys. La resta de voluntaris fins arribar a 56 arribaran pel seu compte i s'enganxaran al grup posteriorment. Entre el grup, heterogeni i plural, hi ha de tot. Gent jove, gent de la Creu Roja, periodistes, biòlegs, gent de l'administració, una mica de tot... L'emissora Ràdio Palamós hi envia també el responsable d'informatius. Les empreses locals han subministrat el material, com els impermeables que es col.loquen sota el trajo de paper, les botes, els filtres de carboni, ulleres i menjar. Comercial Martí, Iber, Astral Pool, Cappsa, Hutchinson, Mercamat, Tecmed i Intermarché ho han fet possible.
Els voluntaris són a punt, el dia 8 de gener és la data de marxar. Després d'una roda de premsa de comiat, els voluntaris encaren a un viatge llarg de 18 hores. Davant seu es trobaran una 'gota freda', amb l'amenaça d'un temps criminal. No podia ser pitjor moment. Al trajecte, a les immediacions del Puerto de Piedrafita, prop de León, es trobaran que els accessos són tancats pel gel, cosa que suposa una hora i mitja de retard. Després d'haver sortit a la tarda de dimecres, arriben a Laxe el dijous a la una del migdia. Amb tot, el viatge ha estat positiu. Una de les voluntàries explica així l'experiència de l'autocar.

CD 17

El viatge ha estat cansat. Arriben a Laxe i han de deixar tot el material al pavelló. Allà es troben un poliesportiu que sembla més un congelador que un centre esportiu. Quinze dutxes, preparades per quinze persones, no donen l'abast per a 150 persones acollides a l'interior. El pavelló té goteres, i a les nits es trobaran un concert de gent roncant. També es troben amb caixes i caixes de menjar, que han estat donades per diferents empreses espanyoles, pels voluntaris, i que segons com pot semblar que l'ha comprat la Xunta de Galícia.
Els palamosins, el dijous prenen ja contacte amb el poble, i sobretot, prenen contacte amb el fred i les goteres. Viuen, en qüestió de minuts, tot el ventall de climes possibles.

TALL 18, 19 i 20

És contradictori el paper dels voluntaris a Galícia. La gent els agafa amb un cert recel. Per un costat hi ha una gratitud, perquè van a resoldre el problema, però per altra part, hi ha una certa distància. També es plantegen moments d'especulació amb els voluntaris: per exemple un fet puntual: les ajudes governamentals poden donar fins a tres euros per cadascun dels voluntaris a qui donen esmorzar en un establiment públic. I potser aquest esmorzar no val ni un euro, i algú encara té la possibilitat de fer negoci.
Superat això, els voluntaris de Palamós estan ja a punt de fer la feina. Escoltem l'agenda que tenen programada per cada dia.

TALL 21

El divendres, els palamosins ja han treballat. Han netejat la platja de Traba, a vuit quilòmetres de Laxe. Però els ha semblat una feina poc ambiciosa. La platja està aparentment bé, però té petits rastres de fuel, en forma de petites boletes o galetes. Han esmerçat els esforços de cinc hores en pentinar la platja. Comparat amb el què faran els dos dies següents, això no és res. Així ho pensen els voluntaris entrevistats.

CD 22 i 23.

¿Com s'hauria d'haver resolt el tema del Prestige? ¿S'hauria d'haver deixat en un port i des d'allà mirar de solucionar el problema, o bé tirar-lo mar endins i enfonsar-lo amb garanties, per fer que el fuel quedés sòlid per les baixes temperatures? Aquestes són reflexions dels voluntaris de Palamós, en un moment de descans.

CD 24 I 25


ENTRA EL TALL 26, deixar-lo una estona

Estem a dissabte al matí. Els voluntaris ja han esmorzat i ja són a la platja. Han trigat uns trenta minuts en vestir-se. Porten unes botes negres impermeables, d'aigua. Porten una granota verda impermeable, i a sota roba vella. La part blanca, la vestimenta que es veu a les notícies, és de paper i es llençarà al final del dia. Els guants també es llencen perquè es fan malbé amb el chapapote, amb el quitrà. Les ulleres i la màscara, si poden, la faran servir demà. S'han vestit, i l'exèrcit, que té una dotació d'entres sis i set persones, els ha precintat els braços i les cames perquè no hi hagi entrada de fuel que es pugui posar en contacte amb la pell. És important, perquè si entra fuel, com que estaran suant, tindran els porus oberts, i seria fàcil que els entrés al cos. L'exèrcit també els desprencintarà quan acabin, i els donarà el dinar.
Els palamosins estan a la platja de Traba, en un indret conegut com la Furna da Mordomo. És una platja de pedra ennegrida completament, a recés del vent. Abans, per aquest mateix indret, ja hi ha passat un miler de voluntaris. Alguns insinuen que hi havia hagut un metre i mig de xapapote. La feina dura comença avui, i la fan amb un grup d'Avila, que són gairebé cent persones. Entre els dos, uns cent seixanta. A banda de la duresa, hi ha un factor que coneixien d'entrada, però que fins que no se l'han trobat de ple i no el tenien prou ben valorat: la pudor. Una pudor que es posa dins del cervell i que mareja. Una pudor a ous podrits, pel sofre, una pudor a petroli i a aigua de mar, tot barrejat. I també, la dificultat de fer un treball meticulós, netejant pedra per pedra, i anar retirant el fuel de sota les roques. És un treball, com sentireu, de paciència. Aviat descobriran que l'important és atacar el fons.

27, 28, 29, 30

Els grups s'han dividit en petits equips, però convé destacar la feina d'un col.lectiu imprescindible. Són les anomenades mans blanques, o mans netes. És la gent que es queda retirada de la zona afectada pel fuel i que es dedica a ajudar els altres sense embrutir-se les mans. Quan algú necessita que se li posi bé les ulleres, que se col.loqui bé la gorra, que la màscara li cau, que vol fumar una cigarreta, o vol que li aguantin el mòbil, o simplement beure un suc de fruita, les mans netes són fonamentals. Així expliquen elles mateixes el seu treball.

31

El grup de Palamós ha anat els tres dies molt ben coordinats, amb uns horaris consensuats entre tots, i que s'han seguit sense problemes. Però un cop allà, Palamós no va pel seu compte, sinó que es posa a les mans dels coordinadors de Medi Ambient de l'Estat. Això provoca moments de descoordinació. A banda, molts voluntaris d'altres indrets han arribat a la zona amb pocs materials o recursos i les Mans blanques de Palamós tenen doble feina: servir els seus, i servir els d'Àvila. Així ho expliquen els palamosins.


32

33

40

Abans explicàvem què és el chapapote, una paraula que el Diccionari de la Real Academia defineix com a sinònim de quitrà. Aquesta massa viscosa, pudent i densa, és explicada així per part dels voluntaris.

34 35 36

Aviat surt la idea que el què viuen els voluntaris no és el què han vist a casa seva per la televisió. Ara que tenen el problema al davant, comencen a comprendre molts d'interrogants.

37 38 39 41

Un dels interessos del grup de palamosins era barrejar-se amb la població gallega, per veure què pensaven sobre la tragèda. Ho han fet, però els ha deixat un regust agredolç, no acaben de saber la veritat. Per una banda han notat una distància, i per altra, un agraïment. Sentim-ho.

42 43

Què impulsa la gent a fer-se voluntari en un cas així? Molts, pel seu compte, haurien anat a Galícia, encara que des de l'Ajuntmaent no es coordinés res. Sovint pot més l'esperit de servei.

44 45

Deixem per un moment de banda els palamosins i centrem-nos amb una informació apart. Un dels primers herois d'aquesta tragèdia ha estat el català Josep Figueres. Ell estava de vacances, fent el Camí de Santiago al novembre, quan es va produir la tragèdia. Ràpidament va canviar el rumb, i va anar a Muxía, on va ser el primer dels voluntaris que hi va col.laborar. És famós per ser un fenomen mediàtic: va ser ell el qui va donar la famosa carta al rei Joan Carles, i de demanar-li la presència de l'exèrcit a Galícia. El cas és que Josep Figueres va trobar-se també amb els palamosins. Havia arribat a Laxe el dissabte a la nit. Acompanyava amb cotxe a dues persones del nostre poble que s'havien volgut quedar a Muxía a seguir una conferència sobre els mitjans de comunicació i el tractament informatiu del cas Prestige. Com que acabava tard, no hi havia combinació possible, i ell, Josep Figueres, es va oferir per portar-los novament fins a Laxe. Un cop al pavelló, va parlar amb més gent de casa nostra. Tal com denuncia, nota una maniobra del PP de fer que els voluntaris siguin els enemics, i intenten que cada vegada n'hi hagi menys. Aquesta és la tesi que defensa.

46

47

1

Després de tres dies d'intensa feina, especialment les dues últimes, el grup que representa els voluntaris de Palamós per Galícia està satisfet. Han retirat, junt amb el grup d'Àvila, una mica més de cinc tones de xapapote, de quitrà tòxic de la costa gallega. És molt? És poc? És el què s'ha pogut treure.
L'alcalde de Laxe no els pot acomiadar com voldria, perquè es troba a Suïssa, però els palamosins reben la visita d'un grup de gaiters, que els preparen un final de festa el diumenge a la tarda. S'acaben de dutxar, i reben com a obsequi nombroses samarretes amb el lema Nunca Mais, amar a mar, i alguns llibres i pòsters de l'indret.
Ha valgut la pena, en paraules del responsable de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palamós, Josep Vilanova.

L'aventura solidària passa novament per un viacrucis de divuit hores, que potser passen més depressa per les ganes d'arribar a casa i descansar bé. La fatiga, el fred, la mala olor, queden enrere, amb una gent que haurà de viure el problema durant molts mesos, potser anys. Els palamosins arriben dilluns al migdia, amb molts constipats i mals de coll, però amb moltes ganes d'explicar l'aventura. I amb moltes ganes, també, de mantenir la flama de la col.laboració. La generositat i l'entrega de Palamós pels qui ho passen malament no s'ha perdut.
Arriben a Palamós amb l'esperança de tornar a ser útils. Arriben a Palamós, com uns autèntics herois. Aquestes 56 persones, i tota la gent, institucions, polítics i empreses que els han ajudat, formen part de la petita-gran història d'una tragèdia que no hauria d'haver-se produït mai. Galícia els recorda amb estima.
Per aquests voluntaris, el seu país, durant cinc dies, ha estat Galícia. I també ho ha estat per a vosaltres avui, en aquests minuts de ràdio.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...