Hospital, novament entre els Top 20

19/09/2002 Costes


Aquesta setmana us parlem de diners, i us volem parlar del pressupost de l'Ajuntament de Palamós. Aquests números de la corporació són encara virtuals, perquè no s'han aprovat per ple. Dimarts que ve hi ha convocada la sessió plenària que els ha de tirar endavant. Amb tot, com en la vida normal, els pressupostos són orientadors, i per bé que assenyalin una acció de govern, no vol dir que tot quedi prefixat i no hi hagi possibilitat de canvis. Precisament, quan s'aprova un pressupost, setmanes més tard es fa el que s'anomena la "liquidació de l'anterior", és a dir, es mira fins a quin punt s'han acomplert les previsions inicials. És a dir, passa igual que els pressupostos de la vida normal, el pressupost que ens pot fer un paleta, un mecànic o un planxista, que pot coincidir finalment amb el que es paga, o no. Amb tot, els números del pressupost s'agafen com a gran marc de referència per tirar endavant tot un programa de govern d'un Ajuntament o qualsevol administració.
Per parlar del pressupost, hem de parlar dels diners que tenim, els que disposem. D'on surten? De diferents llocs.
Palamós té un pressupost que cada any se situa en uns aproximadament dos mil milions de pessetes. Pel fet de ser un territori que té limitacions per crèixer a nivell urbanístic, té limitacions a l'hora de recaptar el principal impost de què es nodreixen els Ajuntaments, l'IBI, o Impost de Béns Immobles, el què abans s'anomenava la contribució. Aquest impost, junt amb la taxa d'escombraries, és el que alimenta els ingressos. També es rep un fons de diners del Govern Central, en forma de transferència, que passa als municipis, i també arriben diners a partir dels crèdits que es demanen si no s'arriba a fer front a les necessitats. Els pressupostos normalment s'equilibren, entre ingressos i despeses, per tal que quedi zero pessetes de diferència, però no sempre passa així. De vegades es vol eixugar deute, i es gasta menys per estalviar, o de vegades es volen fer moltes accions de govern, i se sap que es gastarà més del què veritablement es té de calaix.
El pressupost de Palamós del 2002 puja a una quantitat de 2190 milions de pessetes.
Pel què fa a les despeses, Palamós gasta aquest any la meitat del què recapta, és a dir, 932 milions de pessetes en personal, en treballadors. Els Ajuntaments normalment tenen un índex de partida de personal que se situa entre el 35% i el 45%. A Palamós se situa al 2002 entre el 50 i 51%, de les més altes dels últims temps. La segona gran despesa és tot el què es podria anomenar "material". En termes administratius es coneix com a "despeses corrents", i equival en tot allò que s'utilitza a diari, i serveis perquè tot funcioni: què volem dir? doncs el telèfon, el paper dels impresos, el llum, el gas, l'aigua, la benzina pels cotxes de la policia, els fluorescents, el ciment o la pintura per pintar les marques als carrers, els uniformes, les reparacions de semàfors... Tot això ocupa una despesa que, si bé no arriba a ser tan cara com la de personal, s'hi acosta molt. Gairebé 700 milions de pessetes.
Però amb això, fins ara, hem explicat què rep un Ajuntament, i com s'ho gasta. Falta una tercera explicació, que és el que s'anomena el programa d'inversions. Els Ajuntaments normalment programen un seguit d'obres o accions de millora del municipi, que suposen un esforç pressupostari per tirar-los endavant. En el cas de Palamós, l'esforç d'inversió arriba aquest any als 380 milions de pessetes. És a dir, si es complís veritablment al pressupost, al cap d'un any veuríem a Palamós obres que pujarien a aquest import. Però dels 380 no els paga tots Palamós. Aquest any la Diputació i la Generalitat fan un esforç d'ajuda important al nostre consistori. D'aquests 380 milions de pessetes, Diputació i Generalitat en paguen gairebé 170, és a dir aproximadmanet la meitat.
Algunes obres tenen ajudes importants, com la gespa o l'Ictiòpolis, i d'altres només se'n fa càrrec l'Ajuntament.
Així, per exemple, l'Ajuntament vol estrenar aquest estiu el Mòdul de Difusió del Museu de la Pesca. Condicionar tot l'espai al Tinglado costa uns 90 milions de pessetes. Però Palamós només n'hi posa vint, perquè els altres 70 està prevsit que els posi la Generalitat en forma d'ajut.
O en el cas de la gespa artificial a l'estadi i millores en els annexes, que té un cost de 70 milions, la Diputació en posarà 40 i la Generalitat 20, motiu pel qual l'Ajuntament hi ha de posar molt poca cosa. En canvi, hi ha obres que l'Ajuntament paga sol, com la plaça de l'Institut, l'ampliació del cementiri, adquisició de terreny per expropiacions... Per tant, parlant en propietat, és cert que l'Ajuntament programa en inversions 380 milions de pessetes, però això no vol dir que les gasti totes la institució.
Aquest any s'ha aconseguit una bossa de diners per invertir a partir del què s'anomena el refinançament del deute a llarg termini. Això vol dir que s'intentarà renegociar els crèdits que es deuen a més anys vista, per haver de pagar menys, i disposar de més capital. Altres anys s'havia buscat diners amb un crèdit ordinari. El regidor d'Hisenda, Francesc Serrat, explica molt gràficament com s'aconsegueix aquesta bossa de diners.

L'alcalde de Palamós, Jordi Pallí, defensa les inversions en la gespa artificial i l'Ictiòpolis, perquè l'aportació que fa l'Ajuntament és mínima, i tot gairebé bé subvencionat. Perdre això seria un pas enrere, diu Pallí, que no es pot tolerar.

Amb tot, l'oposició lamenta que s'hagin prioritzat aquestes solucions i no d'altres. S'hauria pogut posar en primer lloc inversions en ensenyament, amb l'argument que les escoles tenen mancances importants. A més, des del PSC, el seu portaveu, Emili Pérez, considera que el fet de les subvencions no està tan clar com sembla, perquè no és segur. Ni tampoc el refinançament del crèdit, fonamental per aquest pressupost, perquè tal com argumenta, l'AJuntament no ha parlat amb els bancs, per bé que sí que ho ha fet amb la Generalitat. Tot això podria fer, com diu Emili Pérez, que tot quedés en paper mullat, i els pressupostos fossin inaprobables. Així ho indica Emili Pérez.

Aquest són els primers pressupostos de l'era euro, però els hem explicat en pessetes, per tenir més valors de referència. Però si ja hi algú que només pensa i parla només amb euros, el pressupost de Palamós puja a 13 milions 190 mil euros. Queda dit.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...