Ja es coneix el pressupost de l'Ajuntament de Palamós (2194 Mpta)

22/01/2002 Economia


Palamós invertirà en total noranta cinc milions de pessetes en l'Ictiòpolis, el mòdul de difusió del Museu de la Pesca que es fa al Tinglado del Port, i 70 milions amb la gespa artificial de l'estadi i els annexes. Són les dues grans inversions previstes en el pressupost, que seran pagades amb l'ajuda d'importants subvencions de la Diputació de Girona i la Generalitat. Són les dues inversions principals i les dues més subvencionades. El capítol d'inversions puja aquest any a uns 380 milions de pessetes. L'Ajuntament se'n fa càrrec de la meitat, uns 200, dels quals el 70% és a partir del refinançament del crèdit. La resta de diners prové de la Diputació de Girona i la Generalitat, que paguen entre les dues administracions gairebé 170 milions a Palamós. Sabem que els temes d'economia són difícils d'explicar, i més en ràdio, però mirarem de ser senzills. Comencem amb l'explicació dels números de l'Ajuntament. Palamós, una població que supera els 15 mil habitants, té un pressupost en pessetes de 2 mil cent 94 milions, gairebé dos mil dos-cents. Hi ha pobles més petits o amb menys habitants que recapten més. El fet de tenir urbanitzacions, o més terreny, o més activitats és determinant. Palamós té un altre problema, i a banda de tenir poc terreny edificable, deu molts diners als bancs, el que s'anomena deute a llarg termini. Són crèdits que s'han anat demanant per tenir una bossa de diners. Abans de fer els pressupostos d'aquest any l'equip de govern es va veure amb la impossibilitat de tirar endavant, i va renegociar aquest deute a llarg termini. En Carles Ramírez ho amplia

Efectivament, l'Ajuntament no tenia marge de maniobra, perquè la despesa de personal, que és de les més altes dels últims anys amb 932 milions, i el capítol de manteniment, amb gairebé 700, donaven poc marge. La solució va ser congelar personal i manteniment, i renegociar els crèdits que es tenien, és a dir, allargar els anys en què s'ha de pagar el què es deu. Una solució que ha permès tenir una bossa de diners en efectiu per poder invertir aquest any. Convé aclarir un aspecte, i és el tema del personal. Si bé és cert que es congela aquesta partida, veureu molta diferència respecte el pressupost del 2001. Al llarg d'aquest any s'han fet moltes contractacions, s'han donat més serveis. Per tant, quan l'Ajuntament parla de congelar la plantilla, es refereix amb la gent que hi ha treballant a dia d'avui, no els que estaven en el pressupost del 2001. Els treballadors cobren 932 milions de pessetes, és a dir, s'emporten la meitat del pressupost ordinari.
L'altre gran capítol és el que s'anomena "despesa de béns corrents i serveis". Això, com dèiem, suma gairebé 700 milions de pessetes. Aquí hi trobem despeses de manteniment, fluorescents, trucades de telèfon, pintura per al carrer, benzina, despeses de productes informàtics, gas, electricitat, aigua, i tot el que fa funcionar el poble. Aquesta partida també es congela, i únicament s'aplica l'increment del cost de la vida, del 2%, que es nota especialment en els lloguers que té l'Ajuntament per a diferents seus.
El regidor d'Hisenda, Francesc Serrat, així ho explica.

Per tant, dels 2194 milions, un cop hem tret el personal, el manteniment i els deutes, ens queden 380 milions per invertir. Com us dèiem, l'Ajuntament es farà càrrec d'uns 200 d'aquests 380. La resta la posen Generalitat i Diputació, així com els veïns, en forma de contribucions especials. Coneguem ara com es gastaran aquests prop de 400 milions l'Ajuntament.

Doncs es gasten d'aquesta manera. Ho fem amb pessetes. Com dèiem, l'ictiòpolis s'emporta 90 milions del total. I la gespa artificial i l'annex de l'estadi se'n van a gairebé 70 milions, però la majoria és subvencionat per Generalitat i Diputació. Altres inversions són obres de manteniment al pavelló, que té problemes a la teulada i en els conductes d'aigua. S'amplia el cementiri amb cinc milions, es fa un projecte per a l'ampliació de la biblioteca que costarà dos milions i mig, s'aplica el pla d'enllumenat que es vol fer de manera gradual, amb un cost de 10 milions, es compren diferents materials per a Turisme, es gastaran cinc milions en senyals, i es reformarà la plaça de l'Institut, davant de l'estadi, condicionant-la com a zona verda i parc infantil. Tot això és el que contempla el capítol d'inversions d'aquest any, l'obra de govern que s'executarà des del dia que s'aprovi el pressupost.

Com fem sempre en aquesta emissora quan parlem dels pressupostos, ens agradaria que els palamosins tinguessin clar com gasta l'Ajuntament els diners municipals. Ho fem cada any amb un exemple que pot ser prou clar. Com que encara a tots plegats ens costa una mica tenir referents amb euros, ho farem per últim any en pessetes. Ens imaginem que tenim mil pessetes i que les hem de gastar. Ara us explicarem com ho faria l'Ajuntament. En primer lloc, destinaria 250 pessetes a tot el què explicàvem abans de refinançar el deute. En aquestes 250 pessetes, incloses al capítol de presidència, hi ha també els alts càrrecs de l'Ajuntament, sous de regidors, agermanaments i altres. És la partida més cara, quan fins ara era poc representativa.

Seguint amb l'exemple de les mil pessetes, en gastaríem 187 en Urbanisme i Medi Ambient. Aquesta àrea ha estat una de les que ha sofert més retallades. Al 2000, Palamós gastaria unes 300 pessetes en urbanisme. L'any passat ja van ser 200. I aquest any 187.
Segueix Serveis, la neteja i la brigada. Costa 113 pessetes de les mil que teníem per gastar. Després tenim cultura i Joventut, que costarien cent dotze. La policia costa 80 pessetes de les mil, esports i festes també, semblant, i després ja anem a les regidories que tradicionament tenen poc pressupost, que són Ensenyament, amb només 48 pessetes de les mil, o Turisme i Comerç, que només representen 35 pessetes de les mil que teníem en començar. Molts us preguntareu com pot ser que un poble turístic només gasti 35 pessetes de mil que en tenia. El regidor d'Hisenda diu que no s'hi pot fer més i que s'ha de retallar.

L'Ajuntament no té previst apujar impostos, perquè estan en una situació alta, en comparació amb els de la rodalia, especialment l'Impost de Béns Immobles, l'IBI. Es preveu la puja del cost de la vida. El regidor d'hisenda, Francesc Serrat, defineix aquests pressupostos d'ajustats, modestos, però que tot i això, permeten fer grans coses, com s'ha demostrat en el passat.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...