Continua la polèmica a Llagostera.

28/09/2001 Política

---

Els treballs de la línia elèctrica de les Gavarres continuen tot i que ahir l'Ajuntament va intentar aturar les obres a través d'una interlocutòria judicial que li donava aquesta potestat. Els responsables de Fecsa-Endesa, però, van ignorar l'ordre argumentant que tenien una ordre superior, és a dir, la de la Generalitat, per a poder continuar.
La problemàtica de les obres va augmentant a mida que es succeixen els esdeveniments. La trama jurídica és complexa i embolicada. Els recursos, decrets o interlocutòries van fent el cas cada vegada més entortilligat.Segons publica el diari comarcal el diari El Punt d'avui, el setembre de 1999 la companyia Fecsa-Endesa va instal·lar al seu pas per Llagostera 7 de les torres de la línia elèctrica de les Gavarres. Davant d'això, l'Ajuntament de Llagostera va ordenar aturar les obres perquè aquestes no disposaven de cap llicència municipal.
La companyia elèctrica, davant d'aquest impediment, va recòrrer contra l'ordre de l'Ajuntament, però aquest no va contestar. Segons l'actual legislació aquesta falta de resposta és considerada com a silenci administratiu, és a dir, com un no a la petició de Fecsa-Endesa.
Davant la negativa de l'Ajuntament de Llagostera, la companyia elèctrica va presentar un recurs contra la decisió municipal al contenciós administratiu dels Tribunals de Girona. La titular dels Tribunals va dictar unes mesures cautelars per tal de fer temps i estudiar el cas. Aquestes mesures cautelars obligaven a Fecsa-Endesa a aturar les obres, i alhora deixava en suspens les ordres de l'Ajuntament de Llagostera.
Quan el jutjat va entrar a valorar el recurs de la companyia elèctrica es van adonar que aquest presentava un defecte de forma. El recurs havia estat presentat massa tard i el termini d'admisió de recursos ja havia estat tancat.
La companyia elèctrica no es donà per vençuda i va recòrrer la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Mentres, la trama jurídica anava creixent.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó al contenciós administratiu dels Tribunals de Girona i l'Ajuntament va recuperar el poder d'aturar les obres.

A part de les sentencies, la Generalitat va instar a les parts Fecsa-Endesa i Ajuntament de Llagostera a trobar una solució al traçat de la polèmica línia. Aquestes negociacions no han donat el seu fruit i han desembocat a la resolució de la Generalitat que permet a l'empresa elèctrica reiniciar els seus treballs al municipi de Llagostera, treballs que van començar el passat dimecres.
Davant aquest front que presenta la Generalitat i la companyia elèctrica, l'Ajuntament de Llagostera i el seu alcalde, Lluís Postigo, novament recorrent a la justícia per aturar les obres. Una resolució de la jutgessa de la Sala de Girona, Pilar Rovira, reconeix novament a l'Ajuntament de Llagostera la seva potestat per fer aturar les obres.
Ahir després de moments de tensió entre representants municipals i de la companyia elèctrica els treballs no s'aturen, doncs, Fecsa-Endesa al·lega una ordre superior, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya que li permet continuar els treballs en la línia d'alta tensió.

El rotatiu el Punt publica avui els lligams polítics i empresarials en la construcció de la línia d'alta tensió de les Gavarres. Una de les empreses constructores de la línia de les Gavarres forma part del grup empresarial presidit per Carles Sumarroca, Emte SA. Sumarroca és un dels històrics fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya i alhora és considerat, segons el rotatiu el Punt com a un dels empresaris catalans que tenen la confiança de Jordi Pujol.
L'empresa elèctrica de Carles Sumarroca, Emte SA té la filial Emte Girona que juntament amb Elecnor s'encarreguen de la construcció de la línia elèctrica de les Gavarres. Aquesta però, no és la única empresa de l'històric fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. Sumarroca també ha presidit Premsa Catalana que edita el diari Avui. També està vinculat amb la Quinta de Salut l'Aliança i altres empreses sanitàries i alimentàries. A la dècada dels 80 Sumarroca va ser conseller del Foment del Treball Nacional i va tenir un paper important en la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.