Breus societat

12/06/2001 Societat

---

Una mica més de cinc tones de xapapote. Això és el què va aconseguir treure de Laxe, Galícia, el grup de voluntaris de Palamós que va sortir la setmana passada en direcció a la Costa da Morte. La solidaritat del grup de Palamós es va fer palesa amb el resultat, i el millor de tot, és que el grup de voluntaris vol afrontar el futur amb noves propostes solidàries, a casa nostra mateix, i a fora.
Des del primer fins a l'últim voluntari, així com també totes les empreses participants del municipi en la campanya, l'Ajuntament de Palamós, aquesta emissora i l'esforç de moltes persones anònimes es va proclamar, a la seva manera, un "nunca máis" que es vol fer sentir també en el futur.
Els palamosins van arribar dilluns al migdia al municipi. A la cinquantena de persones que va sortir amb autocar des d'aquí, s'hi ha d'afegir més gent que van anar-hi pel seu compte, entre ells un periodista d'aquesta emissora, i un altre informador del principal diari a Noruega que es va ajuntar amb els palamosins per voluntat pròpia.
Uns i altres, tots els voluntaris de casa nostra marxaven sabent que la situació era dura. I així s'ho van trobar. A banda de les dificultats del viatge llarg, amb gel al port de Piedrafita, al Bierzo -cosa que els va tenir aturats una hora- s'hi ha d'afegir un fred de ca l'ample al pavelló que els acollia per dormir, i la duresa de la costa escarpada, on van treure el 'xapapote'. Però el més impactant, tal com sentireu ara, va ser comprovar l'estat lamentable del litoral de Galícia, afectat pel fuel vessat per l'embarcació.
Dels tres dies de feina efectiva el resultat en són les més de cinc tones extretes. Aquesta xifra resulta si se suma el què va fer el grup de palamosins i un grup de cent persones d'Àvila, que estaven junts en l'aventura, i compartien també el pavelló poliesportiu.
L'indret on se'n va treure més va ser el conegut com la Furna do Mordomo, un lloc rocallós amb xapapote impregnat en les pedres i roques. Es tractava de treure el fuel netejant cadascuna de les pedres, col.locar-les al costat i anar aprofundint cap avall, fins trobar el gruix de fuel. Allà, amb les eines, s'anava posant en cabassos. El fet d'estar d'esquena a mar, feia irrespirable la situació, i per això hi havia les màscares. Una forta olor a sofre, semblant a bomba fètida, impregnava l'ambient. Un coordinador de voluntaris anava indicant que cada mitja hora s'havia de pujar a descansar, per evitar un contacte continuat amb el fuel. Sentim un moment de les tasques de neteja.

Tall Xap1

En aquest indret ja hi havien passat mil voluntaris prèviament, en les setmanes anteriors. S'havia aconseguit eliminar visiblement el volum de xapapote, i els palamosins anaven a la roca viva, i el fons del rocam, una tasca veritablement ingrata. Des de dalt, les conegudes "Mans blanques" ajudaven amb la resta, servint sucs de fruita, encenent les cigarretes, mocant els voluntaris, posant bé les màscares, o aguantant els telèfons mòbils, si algú trucava.

Com és el xapapote? És una barreja viscosa que queda impregnada a la pedra o a la sorra i que costa molt de netejar. És molt forta a nivell d'olor. Aquestes són algunes de les reflexions dels voluntaris per explicar què és aquesta matèria.

Tall 3

Per què la gent s'apunta de voluntària en moments com aquests? Així ho expressaven alguns d'ells.

Un dels fets destacats va ser el fred. El pavelló de Laxe semblava talment una gran nevera i quan plovia hi havia localitzades goteres. Problemes amb les dutxes, que no escalfaven prou, provocaven també que durant força minuts sortís aigua freda. El fred va ser el gran protagonista d'aquesta aventura.

Tall 4

Com era una jornada d'un voluntari? S'aixecaven aviat, amb un fred que pelava, i al llarg del dia feien diferents activitats. Sentim-ho de la veu d'un d'ells.

Tall 5

Al final tot ha valgut la pena. El tècnic de Medi Ambient, Josep Vilanova, expressava la seva satisfacció pel resultat aconseguit i per la unió de tot el grup en la tasca continuada. NO hi ha hagut absolutament ningú que no hagi estat treballant de valent, i tothom ha ajudat en la tasca. Sentim JOsep Vilanova.

Tall 6

El dilluns van arribar a Palamós. Enrere deixen una aventura dura, però compensada pel fet de saber que, com a mínim, ja hi ha cinc tones menys que contaminen l'Atlàntic i la costa gallega. Des de Laxe, abans de marxar, un grup de gaiters va fer-los una festa de comiat, i van tenir unes paraules de reconeixment i agraïment per la feina feta.
Tot Palamós, tota la gent que ha participat en l'aventura, totes les institucions i empreses, ha dit, d'aquesta manera, el seu particular "Nunca Máis".