Palamós surt mal parat en les llistes d'espera hospitalàries

06/02/2001 Costes

---

El promig estadístic de les llistes d'espera en els hospitals de Catalunya és d'una mica més de 3 mesos i mig. Però hi ha fins a dinou centres de Catalunya que superen àmpliament aquesta xifra, essencialment els situats en les zones més poblades. A casa nostra, l'Hospital Comarcal de Palamós té una llista d'espera de pràcticament cinc mesos i mig, és a dir, pràcticament dos mesos més que el promig de Catalunya.
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha portat aquest estudi al Parlament de Catalunya.Si el promig d'espera en un hospital, a Catalunya, és de tres mesos i mig, a Palamós és de cinc mesos i mig, dos mesos més que la mitjana. Aquesta dada forma part d'un estudi investigat pel Partit dels Socialistes de Catalunya, que denuncia les llistes d'espera dels diferents hospitals del nostre país. A Girona l'únic hospital que supera el promig és el nostre, el comarcal de Palamós. N'hi ha dos a Tarragona, i la resta a l'àrea metropolitana de Barcelona. Si a Palamós el promig és de cinc mesos i mig, hi ha hospitals que superen en molt les llistes d'espera per patologies. Així, per exemple, el Clínic pot tenir fins a gairebé set mesos de llista, d'espera, l'hospital del mar fins a deu mesos, o l'Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell té una llista d'espera de promig de més d'onze mesos.
Per malalties, una operació de cataractes que en promig a Catalunya s'opera després d'haver esperat gairebé cinc mesos, a Martorell donen hora 35 mesos més tard de sol.licitar-ho, gairebé tres anys. Una hèrnia, la reparació del tabic del nas o una atroscòpia poden trigar fins a trenta-un mesos a l'Hospital del Mar, quan en els altres centres la llista d'espera se situa en un màxim d'un o dos mesos d'espera. Per fer una circuncisió, hi ha un promig d'espera d'un mes i mig en el total d'hospitals de Catalunya, però al Santa Caterina de Girona el pacient triga més d'un any esperant-se per l'operació.
Des del PSC es denuncien aquestes xifres, i es considera que la sanitat pública ha de fer front a aquestes dades. Especialment perquè les dolències amb més retard, com les cataractes o les que fan referència als óssos i pròtesis, afecten a les persones grans, i una llista d'espera dilatada pot ser crucial.