18/05/2026 Medi Ambient - Jordi Rodríguez
El Museu de la Pesca de Palamós.
El Museu de la Pesca de Palamós impulsa un programa per reduir la pèrdua de la biodiversitat marina, a través de la repoblació d'espècies pesqueres autòctones. Una iniciativa que, de retruc, vol reforçar la sostenibilitat del sector de la pesca artesanal local. El projecte es diu 'Repoblem la Mar-MarViu' i es farà al llarg de 3 anys a Palamós i al litoral del Baix Empordà, per convertir-se en un model de restauració marina transferible a altres zones de la Mediterrània.
La iniciativa, que ja s’aplica a la zona del Rosselló, es basa en la cria d’alevins d’espècies pesqueres autòctones, que després s'alliberaran en zones específiques de la badia de Palamós i de l'entorn de les illes Formigues. Abans d'això, es criaran en ecoincubadores marines ubicades en un contenidor habilitat especialment per aquesta funció, i que són capaces d’elevar en més d’un 40% la supervivència larvària. Marta Rodeja, responsable de projectes del Museu de la Pesca de Palamós, ho ha explicat avui a aquesta emissora.
El projecte incorpora un sistema de monitoratge genètic que permetrà seguir, per part dels científics però també per a tot el públic interessat, l’evolució de les espècies repoblades i avaluar amb rigor el seu impacte en els ecosistemes litorals. A més de restaurar la biodiversitat, aquest projecte vol contribuir directament a la resiliència climàtica del litoral mediterrani, reforçant la capacitat d’adaptació dels ecosistemes i del sector pesquer davant els impactes del canvi climàtic. I, lògicament, també a promoure el consum del peix de proximitat. Marta Rodeja.
L'actuació és una aliança transfronterera de diversos estaments catalans i francesos. Compta amb la participació de la Confraria de Pescadors de Palamós, la Universitat de Girona, el Centre Nacional de Recerca Científica francès i la Universitat de la Sorbonne de París, entre altres. El pressupost de 'Repoblem la Mar-MarViu' és d'1 miliò d'euros, amb una aportació de 658.000 de fons europeus FEDER.
Entrevista Marta Rodeja