05/03/2026 Societat - Jordi Rodríguez
El Pla ha de delimitar les activitats que es poden fer en l'àmbit portuari. (Foto: Ports de la Generalitat).
Malgrat el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, va vaticinar l'any passat l'aprovació inicial del Pla directur urbanístic del port de Palamós, per a aquest mes de març del 2026, el pas encara no està a punt. Ho va confirmar ahir, a Palamós mateix, la directora general de Ports, Esther Roca, assegurant que l'expedient encara està en fase d'informes, abans de ser aprovat i sotmès el preceptiu període d'informació pública.
De fet, que hi hagi retards en aquest Pla director no és nou. Cal tenir en compte que el conveni per a la seva redacció data del 2016, i que 4 anys després es va haver de començar quasi de zero perquè un canvi de Llei va substituir la figura inicial de Pla especial per la de Pla director. Territori quantifica en 51 milions d'euros la inversió prevista en les actuacions que preveurà el document futur. El Pla director projecta l'ampliació de la zona d'aparcaments i també un passeig per a vianants que connecti el port amb la instal·lació nàutica Marina Palamós, i amb el nucli urbà. Es mantindrà la circulació de cotxes entre les dues rotondes a cada punta de la zona portuària, i s'ampliarà la zona d'aparcament. Concretament, es projecta una capacitat d'unes 1.500 places. En un primer terme es preveu soterrar el que hi ha al sector de la Planassa i deixar semicobert el de la platja Gran. Això permetrà guanyar espai comunitari a tocar del passeig del Mar. Tot això estava contemplat en el document que es va presentar, ja fa 10 mesos, al Parlament de Catalunya. La directora general de Ports de la Generalitat, Esther Roca, parla de com està el tràmit a dia d'avui.
L'agost de l'any passat, l'Ajuntament de Palamós va elaborar un document de 13 punts que recollia les objeccions principals del municipi a l'avanç del Pla director urbanístic del port. La proposta esmena temes referents a la platja, la làmina d'aigua, el moll comercial o el sector de la Pedrera, entre altres, i s'acompanya de les consideracions d'entitats i institucions presents o amb vincles a la zona portuària. És el cas, per exemple, de la Confraria de Pescadors, el Club Nàutic Costa Brava, o l'Associació Front al Mar, que traslladen consideracions sobre espais a la làmina d'aigua, no previstos en l'avanç del PDU, o també sobre l'estenedor de xarxes del moll.