Els metges preparen una segona tongada de vagues per a la setmana que ve

09/01/2026 Societat - Jordi Rodríguez

---

Membres del sindicat Metges de Catalunya de l'hospital de Palamós, en una jornada de vaga el passat 3 d'octubre.

Els dies 14 i 15 de gener, Metges de Catalunya torna a fer una crida a la mobilització del personal facultatiu del sistema públic i concertat català amb 2 jornades més de vaga mèdica. Tal i com ja va anunciar el sindicat en la convocatòria anterior, que es va fer al desembre, les protestes no s’aturaran fins que el Departament de Salut i la resta d’actors del sector sanitari s’asseguin a negociar la millora de les condicions assistencials, organitzatives i laborals del col·lectiu mèdic.

Pel sindicat majoritari entre el col·lectiu de facultatius, les condicions de treball del personal necessiten solucions reals per a la sobrecàrrega assistencial, les plantilles insuficients i l'esgotament professional. Metges de Catalunya també reclama que la jornada mèdica de treball, tant l’ordinària com les guàrdies de 24 hores, permeti conciliar millor amb la vida personal. El doctor David Gràcia és el delegat sindical de Metges de Catalunya a l'hospital de Palamós.



Sobre la vaga de metges convocada aquest mes de gener, la segona tongada després de la de desembre, la consellera de Salut de la Generalitat, Olga Pané, ha apuntat al ministeri de sanitat com a responsable de les negociacions amb els sindicats sobre l’estatut propi que reclamen els facultatius. Pané s’ha mostrat optimista sobre el desenvolupament de les converses a Madrid sobre l'estatut nou. Sobre les guàrdies de 24 hores que el sindicat Metges de Catalunya demana eliminar, la consellera ha delimitat el lloc on discutir-ho.



Des de Metges de Catalunya, però, acusen les comunitats autònomes de rentar-se les mans i fer veure que el conflicte no va amb elles. El sindicat recorda que aquestes administracions territorials tenen les competències per regular les condicions del personal mèdic, i poden exercir-les. Els convocants de les mobilitzacions diuen que autonomies i govern central es passen la pilota, al final perquè el col·lectiu mèdic continuï explotat i precaritzat, fent més hores que ningú, amb plantilles insuficients, i apel·lant sempre al xantatge de la vocació i el servei públic.