Els pescadors de Palamós tindran més dies de feineig per l'ús de portes d'arrossegament voladores

06/08/2025 Medi Ambient - Jordi Rodríguez


Una barca d'arrossegament amarrada al port de Palamós.

Una barca d'arrossegament amarrada al port de Palamós.

Les embarcacions d'arrossegament que operen amb les anomenades portes voladores, un tipus d'aparellatge que té un impacte molt reduït en el fons marí, disposaran de més dies de pesca aquest 2025. La resolució del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació la va publicar el BOE aquesta setmana passada i beneficia un total de 192 embarcacions de la flota mediterrània espanyola, de les quals 17 són de Palamós.

En tot l'àmbit mediterrani estatal és beneficia els armadors d'embarcacions d'arrossegament amb portes voladores amb un total de 2.201 dies addicionals aquest any, l'equivalent al 3 per cent de totes les jornades concedides per la Comissió Europea a l'Estat espanyol. En global això suposa un 80 per cent més del que els van adjudicar l'any passat. Aquesta reserva del 3 per cent pretén incentivar l’ús d’aquests dispositius que redueixen significativament l’impacte de l’arrossegament sobre els fons marins i poden arribar a disminuir fins un 30 per cent el consum de gasoil, millorant la sostenibilitat ambiental i econòmica de l’activitat. De fet, l'ús de les portes d'arrossegament sostenibles és una de les mesures que s'aplica des de fa anys a Palamós en el marc del Pla de gestió de la gamba. Això ha permès preservar el recurs pesquer, amb resultats positius comprovats científicament. Cristina Mañas, gerent de la Confraria de Pescadors de Palamós.



L'ús de les portes voladores a la flota d'arrossegament de Palamós es va començar a generalitzar a partir del 2017, però la idea ja venia de lluny. De fet, l'any 1999 una delegació de la Confraria de Pescadors de Palamós ja va viatjar a Islàndia per veure el funcionament d'unes portes d'arrossegament de disseny hidrodinàmic, amb menor impacte sobre el fons. Les portes tenen la funció de proporcionar l'obertura horitzontal a la boca de la xarxa. Les que es feien servir abans podien arribar a pesar fins a 1.200 quilos i causaven en el fons marí un efecte similar al llaurat d'un camp de conreu intensiu. Això empobreix la qualitat d'aquest substrat, fa que la fauna no hi trobi aliment i que, finalment, hi hagi menys peix.



Totes les notícies:


Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...