12/03/2025 Obres i Urbanisme - Jordi Rodríguez
Un dels espigons de Sant Antoni on es farà la intervenció. (Foto: Ajuntament de Calonge i Sant Antoni).
La direcció general de la costa i el mar de la secretaria d'estat de medi ambient ha adjudicat el projecte d'estabilització de les platges de Sant Antoni. L'obra, que tindrà una durada prevista de 8 mesos, la farà l'empresa Rubau Tarrés, una de les 7 que s'ha presentat a la licitació que l'administració estatal va obrir ara fa 6 mesos. L'actuació s'encamina a frenar la pèrdua de sorra de les platges de Sant Antoni i recuperar-ne superfície, amb la construcció de dos espigons, un dels quals a la platja Gran de Palamós.
De les 7 empreses que han optat al concurs públic, Rubau Tarrés ha fet l'oferta més econòmica. S'ha adjudicat el projecte per un preu de 3.166.589 euros, amb l'IVA inclòs, que és un 24'7 per menys que el preu de sortida. El pes més gran de l'oferta econòmica, un 60 per cent de la nota total, ha compensat el fet que la proposta de l'empresa guanyuadora era la segona pitjor en la valoració qualitativa. L'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, assegura que, adjudicades les obres, encara cal debatre en quin moment començaran.
La consolidació de les platges de Sant Antoni i Es Monestrí és una reivindicació del municipi de Calonge i Sant Antoni que ve de molt lluny. Una façana urbanitzada molt propera a la línia de costa, la modificació de la dinàmica de corrents a la badia provocada per les ampliacions del port de Palamós, o el progressiu increment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, són alguns dels factors que expliquen el retrocés continuat de les platges d'aquest nucli costaner. Els temporals marins afecten cada vegada més les infraestructures urbanitzades, i el projecte per solucionar-ho ha avançat molt lentament. La solució proposada passa per la construcció de dos dics, que seran la prolongació de dos que actualment ja existeixen. El primer serà un dic corb emergit de 150 metres de longitud, que perllongarà l'actual situat davant de la riera Aubi, que es va construir l'any 1987. Aquest tindrà un primer tram de 70 metres rectes i els 85 metres restants tindran forma corbada. Comptarà amb un segon tram submergit mig metre, que parteix de l'inici del tram corb anterior, amb una longitud total de 130 metres. El segon espigó, també corbat i emergit de 215 metres de longitud, coincidirà en els primers 100 metres amb l’actual dic de la platja Gran de Palamós, construït l’any 1915, i situat a l'altura de la caseta del salvament. Els altres 115 metres seran de nova planta. A més, aquest dic també continuarà amb 100 metres més d’espigó submergit a mig metre de fondària.
Es proposa també el transvasament de sorra de zones d'acumulació a la platja de Palamós, a zones deficitàries a la platja de Sant Antoni de Calonge, per a formació tant de platja seca com de platja submergida. Amb aquesta actuació es preveu el manteniment d'una amplada mínima de platja seca de 15 metres a tot l’àmbit d’actuació. Es tracta de disposar, juntament amb la platja submergida, d'una amplada estable de 50 metres per desgastar la força de les onades i evitar que l'embat dels temporals afecti el passeig de Sant Antoni.
Totes les notícies:
06/03/2023 - Societat Mor Josep Ferrer i Figueras, alcalde de Palamós durant 11 anys
Aquesta matinada passada ha mort als 82 anys, Josep Ferrer i Figueras, que va ser alcalde de...
06/03/2023 - Medi Ambient Cala Sanià i les illes Formigues tindran 40 punts nous d'amarratge ecològic
El litoral de Palamós disposarà l'estiu que ve de 40 noves boies ecològiques, que s'implantaran...
06/03/2023 - Obres i Urbanisme L'Ajuntament posa a concurs públic la reforma de l'Arbreda
L'Ajuntament de Palamós ha iniciat la fase de contractació del projecte d'obres de reforma de...
06/03/2023 - Societat Xavier Pérez deixa SSIBE amb un model flexible i consolidat
El doctor Xavier Pérez s'incorpora a partir de demà al nou càrrec de director gerent de...
06/03/2023 - Successos Un incendi crema 1000 metres quadrats a Palamós
Els Bombers de la Generalitat van controlar ahir un incendi de vegetació forestal que s’havia...