29/11/2024 Medi Ambient - Jordi Rodríguez
Captures de pesca al port de Palamós, en una imatge d'arxiu.
El ministeri d'agricultura, pesca i alimentació ha reclamat una moratòria del Pla pluriennal de gestió de la pesca demersal del Mediterrani occidental. L'objectiu és evitar la reducció del nombre de dies de pesca que preveu aquesta normativa comunitària. Es tracta d'un acord establert entre França, Itàlia i Espanya, que reclamaran conjuntament aquesta mesura a la Comissió Europea.
El sector pesquer català considera que el pla europeu suposarà la seva mort, si es porta a terme. Els professionals es declaren incapaços d'assumir una reducció del 79 per cent de les jornades de pesca al Mediterrani. Segons la Federació de Confraries, les propostes del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic Pesquer plantegen passar de 130 dies de pesca a només 27, i també una reducció del 30 per cent del límit de captura de la gamba vermella. Per mirar que tot això es revisi, la reclamació dels estats espanyol, italià i francès consistirà a demanar que els dies de pesca per a l’any 2025 es mantinguin als nivells del 2024. La demanda coincideix amb l’avaluació de les poblacions pesqueres que ha dut a terme l’Institut Oceanogràfic de Catalunya, que conclou que no hi ha cap base per adoptar mesures correctores d’emergència a la zona de gestió pesquera corresponent a la flota catalana. Escoltem el ministre d'agricultura espanyol, Luis Planas.
Per la seva banda, la Generalitat espera que l'acord a què han arribat espanyols, francesos i italians serveixi per garantir una assignació de dies de pesca que permeti a la flota catalana continuar sent rentable ecònomicament. I també perquè s'aixequin els límits de captura de gamba, un fet que preocupa, i molt, la flota pesquera de Palamós. Cal tenir en compte que en els primers anys d’aplicació del Pla, el sector català ha fet un gran esforç per assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos. Això ha estat a través de la reducció de dies de pesca, el tancament de caladors, i les parades temporals de l’activitat. El resultat, segons els estudis científics, és que totes les poblacions avaluades es trobarien dins dels límits biològics segurs. El lluç, el moll i l’escamarlà mostren nivells de biomassa per sobre dels mínims que garanteixen el bon estat de les espècies a llarg termini, mentre que la biomassa de la gamba blanca i de la gamba vermella estaria molt per sobre dels nivells òptims.
Notícies relacionades: