Palamós té un dels primers mareògrafs de Catalunya

12/03/2024 Medi Ambient - Jordi Rodríguez

---

Procés d'instal·lació del mareògraf al port de Palamós. (Foto: Ajuntament de Palamós).

El port de Palamós disposa d'un aparell innovador que permet seguir en temps real la temperatura superficial de l'aigua, l'evolució del nivell del mar, i altres paràmetres provocats per oscil·lacions de les condicions atmosfèriques. Es tracta d'un mareògraf. Un dels pocs que hi ha a Catalunya, i que ha arribat a Palamós a través d'un acord de col·laboració entre el Museu de la Pesca i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Amb aquest dispositiu, les dades de pressió atmosfèrica, i les temperatures ambiental i de l'aigua són registrades cada 10 minuts. Es guarden en una targeta de memòria i s'envien automàticament a un web de seguiment, panell.tremar.cat, on es poden consultar en temps real. Un instrument que permetrà interpretar, entre altres coses, les conseqüències del canvi climàtic sobre l'augment del nivell del mar. A la Mediterrània, aquestes variacions solen ser petites, però en casos concrets les 'rissagues' o seixes, poden arribar a tenir un gran poder destructiu. En el marc de l’Horitzó Estratègic 2029, el Museu de la Pesca col·labora des de fa 3 anys amb l’observador del temps Josep Pascual en la recollida de dades sobre la temperatura del mar davant del litoral de Palamós. Ell mateix ens ho explicava en una entrevista concedida a aquesta emissora.



Palamós també ha iniciat una col·laboració amb el Departament de Química de la Universitat de Girona per detectar la presència de metalls pesants en aigües de la badia. La instal·lació del mareògraf, al moll Vell, molt a prop de les barques del Museu de la Pesca, potencia el paper del port de Palamós com a gran observatori blau per ajudar el món científic a comprendre millor els canvis globals en el clima i els oceans. El nou dispositiu forma part de la xarxa d’estacions que la UPC manté a través del projecte ‘Pitàcora’, finançat per l’Agència Espanyola d’Investigació i dirigit per un investigador principal, el professor de la Politècnica, Manel Grifoll.