Els científics assenyalen la gamba de Palamós com la pesqueria més ben gestionada de Catalunya

25/01/2024 Medi Ambient - Jordi Rodríguez


Gambes vermelles en una parada de la llotja del peix de Palamós, en una imatge d'arxiu.

Gambes vermelles en una parada de la llotja del peix de Palamós, en una imatge d'arxiu.

La pesqueria d'arrossegament de la gamba vermella de Palamós és actualment la més ben gestionada de Catalunya. Així ho assenyalen les conclusions del projecte ARISTOCK, una iniciativa liderada per l'Institut de Ciències del Mar, que ha permès determinar l'estat de l'estoc de gamba vermella palamosina, en relació al de la resta del litoral català. En aquest sentit, la gamba de Palamós té un índex de sobrepesca un 25 per cent inferior a l'indicador de sobreexplotació de la Mediterrània nord-occidental.

En aquesta àrea, entre les espècies més explotades hi ha, a part de la gamba vermella, el lluç i l'escamarlà. No és el cas de la gamba que capturen els pescadors de Palamós. El motiu és que aquesta comunitat aplica des de l'any 2013 una sèrie de mesures de sostenibilitat, regulades a través d'un Pla de gestió. Això ha fet que aquesta pesqueria, que va arribar al seu punt crític l'any 2005, s'estigui recuperant més ràpidament que altres de la costa catalana. Un bon exemple de col·laboració entre els pescadors i la comunitat científica, en una relació que ha donat uns fruits evidents. Miquel Mir és el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós.



Entre les mesures que aplica la flota palamosina que va a la gamba hi ha la selectivitat de les xarxes d'arrossegament, que des de l'any 2017 operen amb una llum de malla quadrada de 50 milímetres, fet que redueix la captura d'exemplars petits i immadurs, i afavoreix que aquests individus arribin a la maduresa sexual i puguin reproduir-se. Així mateix, a partir de l'any 2019 es van començar a fer servir portes semipelàgiques a les xarxes d'arrossegament. A diferència de les portes demersals que es feien servir anteriorment, les semipelàgiques no toquen el fons durant la pesca, cosa que evita la resuspensió del sediment. Aquesta menor pertorbació del llit marí afavoreix les espècies demersals i diversos serveis ecosistèmics. Així mateix, des de l'any 2013 es va reduir l'esforç de pesca de 12 a 11 hores diàries, i es va limitar la potència del motor dels vaixells a un màxim de 500 cavalls. A més, a Palamós la flota de vaixells s'ha reduït de 22 a 16 des del 2018 i s'ha implementat un període de veda de 60 dies l'any. Tot plegat el resultat d'un camí que va en la bona direcció, però que ha suposat molta feina. Francesc Benaiges, vicepatró major de la Confraria de Palamós.



Totes aquestes mesures de gestió han estat adoptades voluntàriament, fet que no passa en cap altra pesqueria de la Mediterrània. El proper pas seria convertir la gamba de Palamós en la primera pesqueria d'arrossegament a obtenir la certificació de sostenibilitat en l'àrea del Mediterrani.



Totes les notícies:

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...