Els jutges de pau clamen per la seva supervivència com a institució

17/01/2023 Societat - Jordi Rodríguez

---

Enirc Marsal és el Jutge de Pau de Palamós des del mes de gener de l'any 2019.

L'Associació Catalana en Pro de la Justícia, distingida recentment amb el Premi Justícia 2022 de la Generalitat, defensa la continuïtat dels jutges de pau, ara mateix en qüestió pel projecte de Llei d'eficiència processal, que s'està debatent al Congrés. Actualment, 898 municipis catalans, d'un total de 947, tenen Jutge de Pau, mentre la resta disposen de jutjats de primera instància i instrucció.

El Jutge de Pau actua bàsicament en tres àmbits. El primer és el registre civil, fent la gestió dels naixements, les defuncions i els casaments. Fa certificacions, expedients de matrimonis civils i tota classe de documents que hagin d’anar a l’encarregat del registre civil del partit judicial. També té competències per dirimir en judicis verbals de fins a 90 euros i actes de conciliació, que són els que es fan prèviament a interposar una demanda. En l’àmbit penal, s'ocupen dels actes de comunicació de sentències o de documentació que s’envia als ciutadans. L'Associació Catalana en Pro de la Justícia es va constituir l'any 1987 i està formada per jutges de pau titulars, substituts i exjutges de Catalunya i, de fet, és l'única d’aquest tipus que existeix a l’Estat espanyol. L'entitat considera que perdre la figura del Jutge de Pau suposaria perdre proximitat amb la ciutadania perquè, juntament amb la institució del jurat, és el nivell més democràtic que treballa en l'àmbit de la justícia. Recorda, en aquest sentit, que els jutges de pau són escollits pel Ple de l'ajuntament, i que és una figura que ajuda a dirimir qüestions que, sense la seva mediació, acabarien en un jutjat ordinari. El Jutge de Pau de Palamós, Enric Marsal, diu que es tracta d'una institució molt arrelada, i que ara es vol posar en qüestió amb la nova Llei estatal.



L'Associació Catalana en Pro de la Justícia reclama que el projecte de Llei d’eficàcia organitzativa del servei públic de Justícia respecti la Justícia de Pau de Catalunya, establerta a l’article 109 de l’Estatut. Per això treballa amb el govern de la Generalitat precisament perquè la figura del Jutge de Pau no desaparegui. Aposta perquè, lluny d'això, assumeixi noves competències com ara els judicis de delictes lleus, el què abans eren les faltes. Reclamacions de quantitats amb un topall, o també altres causes que traurien feina als jutjats ordinaris com ara els divorcis consensuats en parelles que no tinguin fills.