Toni Molina, de la lleva bisbalenca del 77, a 'Tocats per la tramuntana

27/10/2022 Cultura - Abel Espinosa

---

Toni Molina a l'hort familiar que té a la Bisbal d'Empordà.

Si et dius Antonio Molina és pràcticament inevitable que el teu camí no estigui predestinat a la música. Però, en Toni poques coses té en comú amb l’emblemàtic referent de la cobla. La seva relació amb les notes i corxeres l’ha fonamentat a base de cops de caixa, redobles de tambor i un tempo de rellotge suís.

Mai, arribar tard a una reunió havia estat tant capritxosament oportú. Era el dia en què els amics d’escola, la famosa lleva bisbalenca del 77, decidia qui tocava cada instrument. L’últim es va haver de conformar amb la bateria. Ni fet expressament. De fet, podríem sospitar que el bo d’en Molina ho va fer intencionadament perquè, des d’aleshores, no ha tornat a ser impuntual ni al dentista. En Toni és una persona metòdica, ordenada, perfeccionista i de costums. Un alemany de gènesi andalusa i bisbalenc de socarrel. Viu per i gràcies a la música. És la seva passió, la seva feina i el seu espai de relació social.

Darrera el bombo ha vist passar artistes de tots colors. Des d’Adrià Puntí a Xevi SF, Miquel Abras o Mazoni. És conegut com EL BATERIA, amb majúscules. Perquè toca amb tothom. Si necessites un grup, et donarà mil opcions. Té un portafoli amb una vintena de formacions. Artistes d’estils diversos com Último Veneno, Keko Domènech, The Best Of, Mètode 3, Tona Gafarot o Litus 2. Però sempre amb el pop rock per bandera. També ha tingut projectes personals com Enderrock o The Gruixuts, guanyadors aquests últims del concurs Sona 9 superant uns tal Manel.

Viu a la Bisbal, capital no només de comarca sinó d’una pedrera creativa inèdita en la història de la música catalana. És i li agrada ser de poble. En Toni Molina porta pales i xarxa de ping pong a la motxila, tàpers al cabàs i un somriure a la bateria. Li encanta xerrar i escoltar i avui s’endú en Litus a l’hort. És essència d’Empordà…