19/10/2022 Societat - Carlos Ribas
El carrer de Remigio Robau Morató passarà a anomenar-se carrer de la Gracieta Ayats Oliva.
El carrer de Remigi Robau i Morató es dirà carrer de Gracieta Ayats Oliva. L'Ajuntament de Palamós va decidir en el seu dia, en compliment de la la Llei de Memòria Històrica, canviar el nom d'aquest vial de les Cases Noves, dedicat fins ara a un antic càrrec de la Falange. A partir d'un procés participatiu es va escollir Engràcia Ayats Oliva 'Gracieta', tal com era més coneguda popularment. Després de passar per la comissió municipal de nomenclàtor es va decidir anomenar-lo finalment Gracieta Ayats Oliva. El Ple ho va ratificar ahir per unanimitat.
En compliment de la Llei de la memòria històrica, l'Ajuntament de Palamós té com a objectiu fer invisible la simbologia franquista i un dels passos és el nomenclàtor municipal. El Ple va aprovar al 2015 una moció per suprimir la referència a Remigi Robau i Morató, ex-combatent del bàndol franquista que va pertànyer a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i que dona el seu nom a aquest carrer de les Cases Noves des de l’any 1961. L'any 2018 hi va haver un procés participatiu per triar noms per a diferents carrers de Palamós. Per rebatejar el de Remigi Robau i Morató, la ciutadania va triar Engràcia Ayats Oliva 'Gracieta', que va tenir un paper rellevant durant la postguerra pel contraban i estraperlo de productes de necessitat. Per complir amb els requisits de nomenclàtor s'ha hagut d'escurçar i es va proposar el nom de Gracieta Ayats Oliva. Ahir es va portar a aprovació al Ple i tots els grups van votar a favor per unanimitat. La portaveu de la CUP, Roser Huete, es mostra satisfeta de poder fer el canvi de nom aviat en aquest vial i demana eliminar altres símbols franquistes.
El portaveu de Junts per Catalunya, Raimon Trujillo, lamenta la demora d'un procés que va començar fa gairebé 7 anys.
L'alcalde de Palamós va explicar que és un procés complex i que en el retard també hi ha implicades altres administracions.
La 'Gracieta' va ser una palamosina que va morir el 2003 amb 97 anys i que es va fer famosa durant la postguerra per l'estraperlo i contraban de tot tipus de productes de primera necessitat. El seu esforç va proveir moltes famílies de palamosins durant els anys del racionament. Sovint amagava els productes al seu domicili del carrer Major, on durant més de 60 anys va regentar una tintoreria.
Totes les notícies:
03/01/2006 - Societat Informació sobre la llei del tabac
L'Ajuntament de Palamós ha obert un servei especial d'informació sobre l'aplicació de la nova...
03/01/2006 - Medi Ambient Negocien millores al camí de ronda de Calonge a Platja d'Aro
L'Ajuntament de Calonge negocia amb el Ministeri de Medi Ambient les obres de millora que cal fer...
02/01/2006 - Societat S'allarga la campanya en favor de les víctimes del tsunami
La campanya de recollida de fons per ajudar les víctimes del tsunami del sud-est asiàtic,...
02/01/2006 - Societat Més d'un miler nens i nenes al Juguiparc
Més d'un miler de nens i nenes han passat pel Juguiparc 2005. El parc infantil nadalenc de...
02/01/2006 - Medi Ambient Prevenció d'incendis forestals a Calonge
La Generalitat i la Diputació de Girona subvencionen amb 63 mil euros un programa de prevenció...