19/10/2022 Societat - Carlos Ribas
El carrer de Remigio Robau Morató passarà a anomenar-se carrer de la Gracieta Ayats Oliva.
El carrer de Remigi Robau i Morató es dirà carrer de Gracieta Ayats Oliva. L'Ajuntament de Palamós va decidir en el seu dia, en compliment de la la Llei de Memòria Històrica, canviar el nom d'aquest vial de les Cases Noves, dedicat fins ara a un antic càrrec de la Falange. A partir d'un procés participatiu es va escollir Engràcia Ayats Oliva 'Gracieta', tal com era més coneguda popularment. Després de passar per la comissió municipal de nomenclàtor es va decidir anomenar-lo finalment Gracieta Ayats Oliva. El Ple ho va ratificar ahir per unanimitat.
En compliment de la Llei de la memòria històrica, l'Ajuntament de Palamós té com a objectiu fer invisible la simbologia franquista i un dels passos és el nomenclàtor municipal. El Ple va aprovar al 2015 una moció per suprimir la referència a Remigi Robau i Morató, ex-combatent del bàndol franquista que va pertànyer a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i que dona el seu nom a aquest carrer de les Cases Noves des de l’any 1961. L'any 2018 hi va haver un procés participatiu per triar noms per a diferents carrers de Palamós. Per rebatejar el de Remigi Robau i Morató, la ciutadania va triar Engràcia Ayats Oliva 'Gracieta', que va tenir un paper rellevant durant la postguerra pel contraban i estraperlo de productes de necessitat. Per complir amb els requisits de nomenclàtor s'ha hagut d'escurçar i es va proposar el nom de Gracieta Ayats Oliva. Ahir es va portar a aprovació al Ple i tots els grups van votar a favor per unanimitat. La portaveu de la CUP, Roser Huete, es mostra satisfeta de poder fer el canvi de nom aviat en aquest vial i demana eliminar altres símbols franquistes.
El portaveu de Junts per Catalunya, Raimon Trujillo, lamenta la demora d'un procés que va començar fa gairebé 7 anys.
L'alcalde de Palamós va explicar que és un procés complex i que en el retard també hi ha implicades altres administracions.
La 'Gracieta' va ser una palamosina que va morir el 2003 amb 97 anys i que es va fer famosa durant la postguerra per l'estraperlo i contraban de tot tipus de productes de primera necessitat. El seu esforç va proveir moltes famílies de palamosins durant els anys del racionament. Sovint amagava els productes al seu domicili del carrer Major, on durant més de 60 anys va regentar una tintoreria.
Totes les notícies:
11/07/2016 - Societat Un brot de tos ferina deixa 54 casos a Palamós aquest any
L'Agència de Salut Pública té previst donar per tancat aquesta setmana el brot de tos ferina que...
11/07/2016 - Societat El Comitè d'Empresa de l'hospital denuncia el sobreesforç del personal
El Comitè d'Empresa de l'hospital de Palamós i del centre socio-sanitari Palamós Gent Gran...
11/07/2016 - Successos Es crema mitja hectàrea de matoll al Collet Est
Un incendi que es va declarar ahir a la tarda va cremar 5.000 metres quadrats de matoll a la zona...
11/07/2016 - Societat La CUP torna a demanar una xarxa de cartelleres públiques
La Candidatura d'Unitat Popular de Palamós i Sant Joan torna a reclamar una xarxa de cartelleres...
11/07/2016 - Serveis Calonge inverteix 22 mil euros en renovar l'Espai Nadó
L'Ajuntament de Calonge ha ampliat i millorat les instal·lacions de l'Espai Nadó, a la platja de...