Un estudi posa en valor el paper de les confraries de pescadors

04/05/2022 Societat - Jordi Rodríguez

---

Barques de pesca al port de Palamós en una imatge d'arxiu.

El Museu de la Pesca de Palamós i el Grup d'Acció Local Pesquer Costa Brava han elaborat un estudi que dona relleu al paper que han tingut les confraries de pescadors, en el desenvolupament d'aquesta activitat del sector primari. El treball es titula 'Passat, present i futur de les confraries de pescadors. Una mirada des de l'economia social', i porta la firma del director de la Càtedra d'Estudis Marítims de la UdG, Joan Lluís Alegret, i del tècnic de la Fundació Promediterrània, Alfons Garrido.

A la Costa Brava hi ha uns 500 pescadors en actiu, que operen amb 224 embarcacions. La seva activitat s'organitza al voltant d'una desena de confraries repartides en la franja litoral que va del Port de la Selva a Blanes. Les confraries van néixer en el seu moment per donar resposta a les necessitats assistencials d'un col·lectiu que era pobre, i s'han anat transformant amb el temps, adaptant-se a l'evolució del sector pesquer i de la mateixa societat. La pesca és una activitat condicionada per la incertesa del comportament del mercat i dels recursos que explota, amb molts paràmetres que el pescador no pot controlar. Tampoc està exempta de perill físic per als mateixos professionals. Per tot plegat, sense la seguretat de les confraries hagués estat impossible que el col·lectiu hagués prosperat, determina l'estudi de Joan Lluís Alegret i Alfons Garrido. Ara, per sort, la situació ha evolucionat a millor, explica el patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Miquel Mir.



Una evolució, però, que no evita que la pesquera sigui una professió mancada de relleu generacional, en l'actualitat. Les confraries continuen actives per fer front als reptes del sector pesquer. Parlem dels efectes del canvi climàtic, la sobreexplotació, la millora de la comercialització o la pesca sostenible. En aquest sentit, els autors de l'estudi destaquen el cas de la flota d'arrossegament de Palamós, a través del Pla de gestió de la gamba, com a exemple de l'adopció de mesures encaminades a la sostenibilitat.
La Fundació Promediterrània i el GALP Costa Brava van promoure aquest any passat el debat sobre el paper de les confraries de pescadors des de l'òptica de l'Economia Blava, amb un cicle de conferències que es van fer a diferents ports de la Costa Brava.