26/08/2021 Medi Ambient - Jordi Rodríguez
Posidònia al litoral de S'Alguer.
Per segon estiu consecutiu la COVID-19 no ha estat un obstacle perquè la Costa Brava Centre hagi tingut una ocupació turística alta. Bo per a l'economia del territori, però també amb alguns peatges. Un d'ells és l'impacte que té l'alta freqüentació en els espais naturals. Aquest estiu s'ha notat especialment l'increment de trànsit marítim d'esbarjo. Una activitat que, si no es fa amb cura, pot malmetre els fons marins del nostre litoral.
L'elevat volum d'embarcacions fa que no totes facin servir els punts d'amarrament predeterminats. Sovint hi ha patrons que fondegen sense tenir en compte el tipus de fons marí que tenen sota el casc de la seva barca. És el cas de les praderies de posidònia, una planta marina que creix molt lentament, però que és molt fàcil de destruir. El fondeig amb àncora la perjudica molt, com denuncien des de l'Associació Amics de les Illes Formigues. Lluís Martí és un dels seus membres.
Amics de les Illes Formigues insta els ajuntaments a promoure la instal·lació de camps de boies ecològiques, un sistema de fondeig que no impacta el fons. D'altra banda, també s'acusa molts patrons d'embarcacions d'esbarjo de no respectar les zones de bany senyalitzades o els 50 metres de marge amb els espais litorals sense platja.
Totes les notícies:
30/08/2000 - Esports S´obre el teló de tercera amb un Palafrugell-Palamós
El Palamós obre la lliga de tercera demà dissabte a les 7 rebent al Palafrugell. Comença la...
29/08/2000 - Societat Reportatge plantes
Finals d'estiu és una època de transició per a flors i plantes. És per això que no és un bon...
24/08/2000 - Societat Reportatge animals
Aquesta tarda es fa novament una tertúlia literària a la Biblioteca de Palamós. Com saben els...
10/07/2000 - Turisme REPORTATGE: "Per què vénen els turistes?"
Un informe de la Universitat de Girona posa de manifest que tres de cada quatre turistes que...
05/07/2000 - Serveis NO POSAR
El cap de setmana arriba a Palamós la tradicional Regata Ruta de la Tramuntana. Els més de 100...