16/02/2021 Societat - Jordi Rodríguez
Kantara Baragi, Houda El Fechtali i Lourdes Ferrando, en el decurs del programa "Tal com som" emès ahir.
Aquest diumenge que ve se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. El seu objectiu és preservar i protegir tots els idiomes i dialectes que es parlen arreu del món. La salvaguarda de la llengua nativa pren més sentit que mai en el cas de les famílies immigrades, que s'han d'esforçar per mantenir les seves arrels identitàries en entorns socioculturals que els són aliens.
S'entén com a llengua materna el primer idioma que adquireix una persona quan neix, i que després forma part essencial de la seva vida com a instrument de comunicació. En el cas dels immigrants, una de les primeres exigències que reben és aprendre la llengua de la societat receptora. Això, però, ha de ser compatible amb la preservació de la llengua materna perquè fer-ho també és part essencial d'una bona integració. De fet, parlar bé la llengua pròpia és fonamental per aprendre'n de noves. El Servei de Ciutadania i Immigració de l'Ajuntament de Palamós ha atès en els últims mesos usuaris que sumen una vintena de llengües diferents. Una riquesa que cal conservar, segons la seva tècnica, Lourdes Ferrando. Ho explicava ahir en el programa de Ràdio Palamós 'Tal com som'.
Kantara Baragi va néixer a Gàmbia i va arribar aquí fa 27 anys. Té vuit fills i, sempre que pot, intenta comunicar-s'hi en la seva llengua materna.
Hi ha casos en què conservar la llengua materna és un repte perquè aquesta conviu amb una altra que, per nombre de parlants, té més força. Els catalans ho coneixem bé. També és el cas de la Houda El Fechtali. Va néixer al Marroc i va arribar a Palamós amb només 7 mesos. La seva llengua materna és l'amazigh, de les llengües berebers, i que està en minoria en relació amb l'àrab. No obstant, la Houda també ha estudiat àrab perquè creu que les llengües sempre sumen i mai són un obstacle. Altra cosa és que costi mantenir-les de generació en generació.
D'acord amb estudis disponibles es calcula que, a tot el món, cada dues setmanes mor una llengua. Amb tot el que això suposa d'extinció d'un vast patrimoni cultural. Per això el reconeixement de les llengües maternes significa també defensar els drets de les societats multilingües, per conservar la seva tradició i per fomentar l'intercanvi cultural.
Totes les notícies:
13/03/2021 - Esports El Palamós suma un punt en la seva visita a Lloret (1-1)
Avui el Palamós no ha pogut fer bona la frase d'"entrenador nou, victòria segura". L'equip...
12/03/2021 - Cultura 650.000 euros per al segon pla de xoc contra la COVID-19 a Palamós
Els grups polítics representats a l'Ajuntament de Palamós han pactat el contingut d'un segon pla...
12/03/2021 - Societat Els números d'un any de COVID-19
Ahir va fer un any del primer cas positiu de COVID-19 i del primer pacient ingressat a l'hospital...
12/03/2021 - Societat A partir del dilluns els nuclis de convivència ja es poden moure per Catalunya
El confinament comarcal té les hores comptades. Segons va acordar ahir la reunió del Procicat, la...
12/03/2021 - Societat Palamós recupera el festival Terra de Mar, però el reformula
Després de la suspensió de l'edició de l'any passat, a causa del confinament per la pandèmia...