Educació i empoderament per erradicar la mutilació genital femenina

09/02/2021 Societat - Carlos Ribas

---

Representants de col·lectius que treballen per l'eradicació de la mutilació genital femenina, ahir en un acte a Palamós.

El passat 6 de febrer va ser el Dia Internacional de Tolerància Zero Contra la Mutilació Genital Femenina. Aquesta pràctica és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes i una de les màximes manifestacions de violència masclista i patriarcal. A Palamós es va fer ahir una sessió de conscienciació amb la participació d'agents socials i representants de col·lectius que treballen per l'erradicació d'aquest ritual. Dones referents que lideren el canvi tant a Catalunya com en els seus països d'origen.

La mutilació o ablació genital femenina és un procés que es realitza a una dona o nena per alterar o lesionar el seus òrgans genitals, sense raons mèdiques que ho justifiquin. Implica l'extirpació parcial o total dels seus genitals externs i pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, infeccions, complicacions en el part i augment del risc de mort dels nadons. En la majoria de casos es fa durant la infantesa, en algun moment entre la lactància i els 15 anys. La mutilació genital femenina és reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes. En els últims 30 anys s'han fet progressos per l'eliminació d'aquest pràctica però lamentablement encara és vigent en alguns països d'Àfrica, Orient Mitjà i Asia, i en comunitats de persones nouvingudes. A Catalunya, hi ha diverses entitats que treballen per la seva eradicació. És el cas d''Amunt i crits!. Dones referents comunitàries de l’Alt Empordà'. Habby Jawo, originària del Senegal, en forma part. La seva funció és el treball comunitari i l'acompanyament en l'acollida de persones nouvingudes i la difusió sobre les aberracions de la mutilació genital femenina per conscienciar sobre els greuges que suposa per a les dones que la pateixen.



La mutilació genital femenina es practica en moltes comunitats perquè es creu que garanteix el futur matrimoni de les nenes i l'honor de les famílies. També s'ha atribuït a creences religioses, tot i que no hi ha textos que ho argumentin. Reflecteix una desigualtat entre sexes molt arraigada, de tradicions patriarcals, i constitueix una forma extrema de discriminació de la dona, que acaba sent marginada si no és mutilada. Dialla Diarra, integrant de l'entitat Legki Yakaruu de Banyoles, denuncia aquesta pràctica com una forma de control absolut de la dona.



En algunes comunitats es fa de forma clandestina amb el risc de greus infeccions i de que les nenes la sofreixin cada cop més joves. Dialla Diarra adverteix sobre els riscos de salut i psicològics que pateixen les víctimes de l'ablació.



L'oposició a la mutilació genital femenina està cobrant força. En els països on es realitza, 7 de cada 10 nenes i dones pensen que s'ha d'erradicar. Gran part d'aquest progrés és gràcies a la feina d'aquestes dones que volen trencar amb l'herència de tradicions arcaiques i discriminatòries. I ho fan amb educació, visibilització i empoderament i amb el suport d'entitats com Metges del Món. Betty Enguix i Josefina Díaz, són voluntàries d'aquesta ONG.



El Servei de Ciutadania i Immigració de l’Ajuntament de Palamós va organitzar dilluns un acte informatiu i de treball sobre la pràctica de l'ablació amb agents socials del territori. L’activitat, que es va fer a l'espai polivalent de les Galeries Carme, es va iniciar amb la projecció del documental 'BREF', que presenta diverses converses amb persones africanes que actualment viuen a Espanya i que aporten el seu testimoni sobre aquest ritual. Palamós compta des del 2019 amb la Taula local de prevenció de la mutilació genital femenina i del matrimoni forçat, formada per diferents agents socials del municipi i la comarca. El seu objectiu és detectar els possibles casos de pràctica de l'ablació que es puguin produir en el municipi o en el seu àmbit més proper, i establir els protocols d'intervenció en cada cas. L’ONU calcula que més de 200 milions de dones i nenes en l’actualitat han sofert alguna mena de mutilació genital.