Acaba 2020, un any marcat per la pandèmia de COVID-19

30/12/2020 Societat - Carlos Ribas

---

La uniitat de Cures Intermèdies de l'hospital de Palamós. (Foto SSIBE).

Demà acomiadem 2020, un dels anys més complicats i que recordarem durant molt de temps, sobretot, per la pandèmia de la COVID-19. Un virus que ha sacsejat les nostres vides, que ha provocat moltes morts i que ha posat a prova un sistema sanitari ja de per sí molt exigit. El coronavirus presenta a més un futur incert i una crisi econòmica en molts sectors castigats per la inactivitat provocada pels tancaments preventius i els ERTO.

Que 2020 no seria un any fàcil ja ho vam comprovar ben aviat. El temporal Glòria va causar estralls al litoral de la Costa Brava al gener. Però el què ha marcat aquest any en tots els sentits i estrats de la societat ha estat la crisi sanitària de la COVID-19. Un virus del què en sentíem parlar a finals de 2019 però des de la llunyania de la Xina, i més endavant Itàlia, pensant que difícilment ens arribaria a afectar. I vaja sí ho ha fet! A principis de març es va decretar l'Estat d'alarma, es van tancar negocis i escoles i els centres hospitalaris es van reorganitzar per fer front a una epidèmia sense precedents en pràcticament un segle. Les mascaretes van començar a formar part de la nostra indumentària habitual, així com el gel hidroalcohòlic, i vam haver d'aprendre a canviar conductes personals, com mantenir la distància, nosaltres, una societat tant acostumada al contacte humà. Una crisi sanitària que ha afectat a tothom. Però sobretot als avis. A la gent gran, col·lectiu vulnerable a aquest devastador virus. I, com sol passar amb totes les crisis, també les sanitàries, qui ho pateix més són els qui menys tenen. A Palamós ha incrementat la demanda d'ajuda per part de famílies sense recursos. La COVID deixa també una forta ferida emocional. Perquè la necessitat immediata de solucions per a la crisi econòmica i social, deixa en un segon terme les ferides psicològiques que genera la pandèmia. I caldrà estar preparats per fer-hi front.

A nivell de gestió política, la crisi sanitària també ha trastocat i dificultat la feina i la planificació municipal. Lluís Puig, alcalde de Palamós.



En aquest sentit, el també regidor republicà Xavier Lloveras, que professionalment treballa a l'hospital de Palamós, ha fet aquesta valoració avui a l'espai 'Preguntes' sobre com ha viscut la COVID-19 en el seu dia a dia en un entorn sanitari.



Josep Coll, regidor del PSC, també vinculat professionalment al sector sanitari, va dir ahir a aquesta casa que li preocupa especialment les ferides emocionals que pot deixar la pandèmia.



L'alcalde Lluís Puig té unes paraules d'agraïment pels palamosins i pels col·lectius, com el sanitari, que fan front a aquest moments complicats i expressa un missatge positiu i esperançador per l'any que estem a punt d'encetar.



Els efectes del coronavirus són devastadors a nivell humà. A Catalunya, 16.946 persones han perdut la vida a causa del virus i més de 50.000 a tot l'Estat. En l'àmbit econòmic i social les seqüel·les seran difícils de curar. La restauració pateix de valent les restriccions per limitar el contacte social i frenar els contagis. I mentrestant, molts negocis no saben si podran tornar a obrir. Es va poder mig salvar la temporada d'estiu però, en general, ha estat un any nefast pel turisme. El món de l'esport i la cultura també se n'ha ressentit. S'han hagut de cancel·lar esdeveniments que es feien de manera ininterrompuda des de fa dècades. O com ha alterat els estudis universitaris i de les escoles. Però, diuen que els moments de crisi també són d'oportunitats. Que les dificultats treuen el millor de les persones. I ho hem vist amb els nens i com han assimilat i afrontat una situació extremadament complicada, i més per un menor, i ens donen lliçons i força per tirar endavant. Així, com el personal sanitari que es desviu titànicament per fer front a aquesta emergència. Per tot això, hi ha esperança. Dijous comença un nou any. Serà difícil. És feina i responsabilitat de tots que el malson acabi aviat.