El Ple al·lega el Pla director del litoral i el PSC i la CUP diuen que es beneficia particulars

17/06/2020 Política - Jordi Rodríguez

---

Ple de l'Ajuntament de Palamós celebrat ahir telemàticament.

El Ple de l'Ajuntament de Palamós va aprovar ahir presentar una al·legació al Pla director de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí. La reclamació fa referència a la llargada de les façanes dels edificis i al nombre de plantes d'aparcament soterrat que es poden fer. Malgrat l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, va dir que les modificacions es demanen amb caràcter general, una part de l'oposició hi identifica el projecte urbanístic de l'antic hotel Bellafosca i assegura que l'acció de l'Ajuntament beneficia interessos particulars.

Recordem que aquest Pla director, aprovat inicialment per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ara fa sis mesos, vol mitigar l'impacte dels usos urbanístics previstos al litoral de la Costa Brava. L'al·legació presentada per l'Ajuntament de Palamós va, d'una banda, en el sentit de que la limitació a una sola planta d'aparcament soterrat es refereixi només a les construccions situades en un pendent. L'altra parla de reconsiderar el límit màxim de 22 metres de la façana dels edificis, especialment en casos de formats de façana múltiple. Els grups de la CUP i del PSC van votar contra la proposta en considerar que està lligada al projecte urbanístic de l'antic hotel Bellafosca, on una promotora privada hi vol fer 43 apartaments en dos edificis, a més d'una dotzena de parcel·les per a cases unifamiliars. Escoltem la portaveu de la CUP, Roser Huete.



L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, va replicar que l'al·legació es fa amb criteri general i no pensant en un projecte en concret.



D'altra banda, el Ple va aprovar, amb l'únic vot en contra de la CUP, una altra al·legació, en aquest cas al Pla director urbanístic de les activitats de càmping. Es reclama que, en establiments ja consolidats, es puguin fer obres de reforma sense que això suposi limitar la seva capacitat activa. Finalment, el plenari va donar llum verda a tres mocions. Una contra el racisme presentada per Junts per Catalunya, una en favor de la conciliació familiar i laboral, promoguda per Ciutadans, i una tercera en defensa del dret de les administracions a permetre la simbologia política en els espais públics. Aquesta última la van defensar ERC, Junts per Catalunya i la CUP, i partia d'una proposta de l'Associació de Municipis per la Independència.