Demà es compleixen cinc anys del 9N

08/11/2019 Societat - Carlos Ribas


Demà es compliran 5 anys de la celebració del 9N, la consulta ciutadana sobre el futur polític de Catalunya. Més de 6.300 persones van anar a votar aquell dia a Palamós, en el marc d’aquell procés participatiu. D’aquest total, unes 5.500, un 87 per cent, es van pronunciar pel Sí-Sí favorable a la independència de Catalunya. La jornada es va desenvolupar sense incidents i en un clima festiu i d’un gran civisme. 5 anys després, el panorama polític al país s’ha complicat i amb escreix.

El referèndum de l’1 d’octubre, la repressió policial, l’empresonament de polítics i activistes, les llargues condemnes de presó del Suprem i les mobilitzacions al carrer han marcat el calendari del difícil encaix que té actualment Catalunya dins l’Estat espanyol.

Probablement, ningú podia preveure les conseqüències polítiques que es podien derivar d’aquell 9 de novembre de 2014. No era un referèndum. Era una consulta, amb dues preguntes. Les recordem. Així les havia anunciat l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas.



A Palamós, més de 6.300 persones van anar a votar el 9N. L’aleshores primera secretària del Partit dels Socialistes de Catalunya a Palamós i alcaldessa del municipi, Teresa Ferrés, valorava fa 5 anys la jornada en aquests termes.



A Palamós va ser una jornada que es recorda pel gran civisme i el clima festiu amb què es va viure. Això sí, no sense dificultats. Eulàlia Gili era la coordinadora de l'ANC fa cinc anys.



Aquell 9 de novembre de 2014, Ràdio Palamós també va sortir al carrer per copsar el desenvolupament de la jornada. Aquests són alguns testimonis de votants del 9N.



L’Estat espanyol no va reconèixer el resultat de la consulta i, de fet, va prohibir la seva celebració. No amb la contundència amb què va intentar evitar el referèndum de l’1O, però el 9N també va tenir les seves conseqüències. Si més no, pels seus impulsors. La fiscalia va imputar els aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d'Educació, Irene Rigau, i l'exconsellera del Departament de Governació, Joana Ortega. Els van acusar de desobediència per la convocatòria de la consulta simbòlica ja que el Tribunal Constitucional ho havia prohibit. Se’ls va jutjar i se’ls va inhabilitar. 5 anys després han passat moltes coses i es fa cada vegada més àmplia l'escletxa entre Catalunya i l'Estat. Les intervencions policials a dependències de la Generalitat que van provocar la mobilització del 20 de setembre de 2017 i, de retruc, les acusacions de sedició als activistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La celebració, davant un desplegament policial mai vist en democràcia, del referèndum d'independència l'1O i contestada a cops per la Policia Nacional i la Guardia Civil. L'empresonament dels representants del govern català, l'exili de Puigdemont, els gairebé 100 anys de presó de la sentència del Suprem, les mobilitzacions de protesta, els aldarulls entre policia i manifestants. Molts són els capítols que s'han produit després d'aquell 9N de fa 5 anys. Una consulta simbòlica que pretenia, a través de la participació dels ciutadans, saber què vol la societat catalana.



Totes les notícies:

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...