Palamós lliura el vuitè certificat de nul·litat d'una sentència franquista

09/08/2019 Societat - Jordi Rodríguez


El net de Tomàs Oliu va rebre ahir de mans de l'alcalde el certificat de nul·litat d'una sentència franquista. (Foto. Ajuntament de Palamós).

El net de Tomàs Oliu va rebre ahir de mans de l'alcalde el certificat de nul·litat d'una sentència franquista. (Foto. Ajuntament de Palamós).

L'Ajuntament de Palamós va lliurar ahir un nou certificat de nul·litat d'una sentència política emesa durant la dictadura franquista. En aquest cas va a nom de Tomàs Oliu Burget, que va ser empresonat en acabar la Guerra Civil. Aquest certificat s'afegeix als vuit que l'ajuntament palamosí ja va expedir entre els mesos de març i abril d'aquest any.

Tomàs Oliu Burget va néixer a Palamós el 1885 i va treballar en el sector del suro. Després de la Guerra Civil el van detenir i va estar dos anys empresonat a Girona. Quan el van alliberar va tornar a Palamós però, pel seus antecedents com a reclús, ja no va poder tornar a la seva feina. L'any 1948 va marxar a Perpinyà, on ja vivia el seu fill. A França va refer la seva vida i va obtenir la nacionalitat francesa. No va tornar a Palamós fins al 1955, per fer-hi vacances. Oliu va morir a Perpinyà l'any 1974. Ahir, el seu net, Thomas Oliu, resident a França, va venir a Palamós acompanyat de la família, per recollir el certificat que acredita la nul·litat del judici del seu avi. La llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya inclou prop de 170 persones de Palamós que van ser represaliades pels tribunals franquistes. D'aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades. L'Ajuntament fa ara la recerca dels seus descendents, perquè puguin obtenir el certificat de nul·litat. Maria Puig és la primera tinenta d'alcalde municipal.



El mes de març passat, l'Ajuntament de Palamós ja va lliurar una primera tongada de sis certificacions de nul·litat de processos polítics franquistes. A l'abril se'n va afegir una més, la del qui va ser alcalde del municipi i diputat al Parlament de Catalunya, Josep Fàbrega i Pou, afusellat al cementiri de Girona al final de la guerra.



Totes les notícies:

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...