Campanya per fomentar el vot dels estrangers en les eleccions municipals

11/01/2019 Societat - Jordi Rodríguez

---

Un col·legi electoral de Palamós durant les eleccions municipals de 2015.

Les administracions públiques han engegat una campanya informativa per fomentar el vot dels residents estrangers en les eleccions municipals que es faran el dia 26 de maig. Els terminis per inscriure's al cens electoral s'acaben el dia 15 de gener pels ciutadans de països amb acords de reciprocitat, i el dia 30 pels que provenen d'estats membres de la Unió Europea.

En el conjunt de Catalunya, en les darreres eleccions municipals poc més de 62.000 persones vingudes de fora van fer els tràmits per votar. El percentatge és baix. Es calcula que en els comicis locals que es faran al maig hi ha 300.000 persones d'origen estranger que tenen dret a votar. 240.000 són ciutadans de la Unió Europea i prop de 60.000 provenen d'algun dels 12 països amb conveni de reciprocitat. Aquests països són Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Trinidad i Tobago, i Xile.
En el cas de les persones d'aquestes nacionalitats, per poder votar cal que hagin residit legalment al territori espanyol durant tres anys en el cas dels noruecs, i durant cinc anys la resta. Aquests ciutadans tenen temps fins al 15 de gener per apuntar-se al cens electoral, tramit que han de fer encara que ja hagin pres part en altres eleccions. El tràmit es pot fer personalment a l'Ajuntament de Palamós o en línia a l'enllaç http://sede.ine,gob.es. Si parlem dels residents que provenen de països de la Unió Europea, la declaració formal d'intenció de vot es pot fer fins al 30 de gener. En aquest cas el requeriment és tenir més de 18 anys i estar inscrits al Padró municipal d'habitants, i només s'ha de fer si encara no s'ha votat mai. La regidora d'Acció Social i Ciutadania de l'Ajuntament de Palamós, Natàlia Casellas, reivindica el dret de vot d'aquests residents, sovint persones que fa molts anys que viuen aquí, que estan integrades, paguen impostos i que, per tant, tenen dret a decidir qui els ha de governar.



Malgrat l'existència d'aquests procediments, la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania calcula que cap a mig milió de persones majors d'edat que viuen a Catalunya, en molts casos des de fa més de deu anys, no podran votar. Ja sigui perquè no tenen encara la nacionalitat espanyola o perquè provenen de països sense conveni de reciprocitat.