L'anul·lació dels judicis franquistes rehabilita palamosins represaliats

30/06/2017 Societat


L'alcalde republicà de Palamós, Josep Fàbrega i Pou, va ser executat pel franquisme. (Font: Aida Lorenzo i Esther Llorenç).

L'alcalde republicà de Palamós, Josep Fàbrega i Pou, va ser executat pel franquisme. (Font: Aida Lorenzo i Esther Llorenç).

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir per unanimitat l'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme. La cambra catalana ha donat el vist-i-plau a una Proposició de Llei per a la reparació jurídica de les víctimes de la repressió, 81 anys després de l’aixecament feixista que va portar aquest bàndol a guanyar la Guerra civil. En el cas de Palamós hi ha, entre altres, els judicis als alcaldes Josep Fàbrega i Pou i Dídac Garrell, que van acabar afusellats pels franquistes.

La proposta havia estat impulsada pels grups de Junts pel Sí, Catalunya sí que es pot, PSC i la CUP, i també ha tingut el suport de Ciutadans i del Partit Popular. La Llei declara nuls els tribunals franquistes i les gairebé 64 mil sentències que van dictar a Catalunya entre el final de la Guerra Civil i l'arribada de la democràcia. Per a Carme Garcia, directora de Relacions Institucionals de la Generalitat, és un reconeixement a totes les entitats que han treballat al llarg de dècades per a recuperar la memòria històrica dels vençuts.



Una d'aquestes entitats és la Comissió de la Dignitat. El seu portaveu, Josep Cruanyes, opina sobre un possible recurs de l'Estat espanyol.



A Palamós hi ha dos casos emblemàtics d'aquests processos, per la rellevància política de les persones que els van patir. Es tracta de Josep Fàbrega i Pou i Dídac Garrell. Tots dos van tenir càrrecs polítics durant l’etapa de la Guerra Civil Espanyola i van ser afusellats pels franquistes l’any 1939, tot just acabat el conflicte. Fàbrega i Pou va ser nomenat alcalde l'any 1902 i, en una segona etapa, entre 1931 i 1932. Aquell mateix any va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya en les files d'ERC. Després de la Guerra Civil, no va voler exiliar-se i l'1 de març de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil. El 12 d'agost, després d'un consell de guerra sumaríssim, va ser executat als 71 anys. A Dídac Garrell i Tauler el van detenir el mateix dia que a Josep Fàbrega i el van afusellar als 50 anys d'edat. Vuit dècades després, els seus descendents rebran una certificació de la nul·litat del procés i l'Arxiu Nacional de Catalunya haurà de publicitar els judicis anul·lats.



Totes les notícies:

Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar.

Més informació...