Els edificis Llevantí de Mar no s'enderrocaran

15/02/2016 Obres i Urbanisme

---

Els edificis Llevantí de Mar. (Foto: Ajuntament de Calonge).

Els edificis Llevantí de Mar, al sector de Torre Valentina, no aniran a terra. Ho diu una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considera legalment inviable complir la sentència d’enderroc d’aquests dos edificis d’apartaments, dictada l’any 2004. L’Ajuntament de Calonge haurà d’indemnitzar amb més de 330 mil euros la comunitat de propietaris perjudicada per la construcció irregular d’aquests immobles.

L'any 1998, sota el mandat de l'alcalde Josep Roselló, de Convergència i Unió, el Ple de l'Ajuntament de Calonge va desafectar la meitat d'una parcel·la municipal de quasi 3.000 metres quadrats, situada al carrer de Pau Casals, al sector de Torre Valentina. L'objectiu era fer una permuta per obrir un carrer just davant de l'església de Sant Antoni, traslladant l'edificabilitat d'aquest terreny al del carrer de Pau Casals. Aquell mateix any, l'Ajuntament va donar la llicència d'obres per fer els dos edificis Llevantí de Mar, en la parcel·la resultant. Just darrere de les dues construccions hi ha la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu, que va portar el cas als tribunals. Aquests van dir que la llicència d'obres i tot el tràmit previ eren nuls de ple dret i que els immobles havien d'anar a terra. A partir d'aquí, i davant la perspectiva d'haver de fer front a una indemnització milionària, l'Ajuntament de Calonge va donar passes per tal de regularitzar la situació dels edificis Llevantí de Mar. Fins al punt que, l'any 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar la impossibilitat de l'execució de la sentència d'enderroc. La comunitat demandant va presentar recurs que ara ha estat desestimat. El Tribunal també confirma que l'Ajuntament de Calonge ha d'abonar una indemnització de 332 mil euros a la Comunitat de Propietaris Alt Pirineu per perjudicis de vistes i d'assolellament de l'edifici, i també per danys morals. La compensació que inicialment reclamaven aquests veïns era de 947 mil euros.