20/11/2015 Societat
Els símbols franquistes encara estan presents a Palamós.
Han passat 40 anys des de la mort del dictador Francisco Franco i la simbologia franquista encara perviu a Palamós. L’escut de la caserna de la Guàrdia Civil, les plaques d'alguns carrers de les Cases Noves o dels antics edificis de protecció oficial en són uns exemples. Diverses veus de la societat civil i política palamosina insisteixen des de fa anys en eliminar tots els símbols predemocràtics de la vila.
Un dia com avui de l'any 1975 moria Francisco Franco. S'iniciava així el final d'una llarga dictadura i es dibuixava un camí d'esperança que ens portaria uns anys després a la transició democràtica. La societat ha canviat des de llavors i Palamós també. No obstant, quaranta anys després de la mort del dictador encara trobem símbols franquistes al municipi. Un dels que encara no s’ha mogut és l’escut que hi ha a la façana de la caserna de la Guàrdia Civil. En trobem també en l'àmbit de les Cases Noves, als antics edificis de protecció oficial o a les cases dels Pescadors, al barri vell de Palamós. En els darrers anys, l'Ajuntament ha rebut diverses peticions perquè aquests símbols es retirin. Un dels més persistents és el regidor de Junts X Palamós i Sant Joan, Dani Reixach, que ja ho va reclamar reiterades vegades quan era regidor d'ERC. Ara, ho ha tornat a fer.
Cal dir també que s'han fet passos a Palamós per eliminar símbols o vestigis de la dictadura franquista. Per exemple, el canvi de l'escola La Vila, que durant molts anys va portar el nom de Joaquín Ruíz Giménez. Potser un dels personatges més aperturistes del règim, però en tot cas, ministre d'Educació durant el franquisme. Recentment, l'Ajuntament també ha iniciat els tràmits per canviar el nom del carrer de Remigi Rubau i Morató, situat al barri de les Cases Noves. El carrer porta el nom d'un antic membre de Falange. Una iniciativa del grup municipal de la CUP. Joan Bohigas n'és el portaveu a l'Ajuntament.
Hi ha altres exemples d'actuacions per eliminar vestigis de caire feixista o de règims polítics predemocràtics. Fa tres anys, Palamós va retirar el títol de Fill Adoptiu de la vila al dictador Miguel Primo de Rivera i a tres generals més. Al 2013, l'Ajuntament va donar suport a la querella contra els crims del franquisme que ERC havia formulat davant la justícia argentina. Una acció que condemna els processos que van acabar amb els afusellaments del president de la Generalitat, Lluís Companys, i d'alcaldes i diputats d'Esquerra. Entre ells, els palamosins Josep Fàbrega i Dídac Garrell. Aquesta mateixa setmana, el Ple ha aprovat reclamar l'anul·lació del judici al President Companys en un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista. Maria Puig, regidora d'ERC i segona tinent d'alcalde de Palamós.
I és que, malauradament, tot i haver passat 40 anys de la mort de Franco hi ha coses que no s'obliden. Diuen que oblidar els episodis més desgraciats de la història és deixar una porta oberta a que tornin a succeir en el futur. Per aquest motiu, les víctimes de la cruel repressió que el franquisme va desencadenar a partir de la seva victòria en la Guerra Civil Espanyola demanen no només que no se les oblidi sinó que se les consideri com a tals i que, per tant, se les repari moralment. Potser seria, doncs, un bon moment per recordar que aquest règim democràtic i de llibertats que tenim des de fa més de trenta anys va ser el que van defensar tants ciutadans i ciutadanes que reposen anònimament en foses comunes. Els hereus polítics dels qui els van condemnar demanen passar pàgina. Demanen un oblit indigne per a aquells qui mereixen, ara més que mai, un just reconeixement a la seva lluita. Un petit pas seria eliminar d'una vegada per totes els símbols que els recorden aquell règim fosc, autoritari i repressor. Esperem que no hagin de passar 40 anys més.
Totes les notícies:
29/06/2020 - Societat El TSJC revoca una condemna per uns suposats abusos sexuals comesos a Palamós i a Calonge
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt un condemnat a vuit anys i mig de presó...
29/06/2020 - Cultura L'Arxiu de Palamós mostra 200 imatges de la Guerra Civil
El web del Servei d'Arxiu de Palamós ha fet un recull de més de 200 imatges d'edificis,...
29/06/2020 - Política L'oposició de Calonge i Sant Antoni demana multiplicar el pressupost social
Els grups municipals de Junts, PSC, Republicans i Partit Popular, que sumen majoria en l'oposició...
29/06/2020 - Serveis Dades del temps
Ara ens mirem com ha anat l'estadística del temps en aquesta última setmana del mes de juny. El...
26/06/2020 - Cultura Palamós tanca la seva Festa Major amb propostes musicals
La música és avui la gran protagonista en la jornada que tanca la Festa Major de Palamós. El...