Reivindiquen els ports esportius com a dinamitzadors turístics.

09/05/2014 Societat

Els ponents que han parlat avui a Sant Feliu de Guíxols.

Els ports esportius no s’han d’entendre només com una infraestructura sinó també com un element de dinamització econòmica i promoció del turisme nàutic. Ho han dit avui els ponents del debat organitzat pel Cercle d’Infraestructures a la Costa Brava, que s’ha fet a Sant Feliu de Guíxols. Els especialistes aposten per fomentar el lloguer temporal d’amarraments i embarcacions.Segons el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan, les bases nàutiques no es poden entendre només com una concessió d'amarrament i han d'oferir un ampli catàleg de serveis, a més d'actuar com a dinamitzadors turístics. També cal adaptar-se a la demanda existent i, ara mateix, predomina l'usuari que no té ni embarcació ni plaça d'amarrament.
CITA JORDI PONJOAN
En aquest sentit, l'enginyer Modest Batlle ha dit que l'activitat nàutica ha d'anar a buscar clients al nord i a l'est d'Europa, aprofitant les facilitats que donen els vols de baix cost.
CITA MODEST BATLLE
La tercera ponent convidada al debat del Cercle d'Infraestructures ha estat la gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez. Ella ha dit que els ports no són només infraestructures sinó que se'ls ha de considerar motors econòmics. Rodríguez també ha parlat d'una demanda molt estacionalitzada, concentrada en vaixells de petites eslores i que, ara mateix, no recomana la construcció de nous ports esportius.
CITA DOLORS RODRÍGUEZ
La Generalitat es titular ara mateix d'unes 45 instal·lacions portuàries a Catalunya, la majoria bases nàutiques que funcionen en règim de concessió administrativa i que acumulen uns 12.000 amarradors. El 47 per cent es troben a la Costa Brava. Més de mig milió de persones fan activitats en aquests ports al llarg de l'any. La repercussió econòmica de l'activitat es medeix en 44 llocs de treball i 1'7 milions d'euros de negoci anuals per cada 100 amarradors.