Palamós homenatja Frederic Pujulà, autor de la primera novel·la de ciència-ficció en català.

14/12/2012 Cultura

---

El palamosí Frederic Pujulà va escriure 'Homes artificials'.

La biblioteca municipal acull aquesta tarda un acte d’homenatge al palamosí Frederic Pujulà i Vallès, considerat l’autor de la primera novel•la de ciència-ficció escrita en català. Pujulà va escriure ‘Homes artificials’ ara fa cent anys. Per aquest motiu se li fa un reconeixement organitzat per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, en col•laboració amb l’Ajuntament de Palamós. L’acte comença a les set de la tarda.L'acte comptarà amb la presència de familiars de l'escriptor palamosí. Antoni Munné-Jordà i Jordi Font-Agustí, membres de la Societat, faran la presentació del personatge i de la seva obra. L'acte seguirà amb la descoberta d'una placa d'interpretació històrica que l'Ajuntament de Palamós ha dedicat a Frederic Pujulà i que quedarà ubicada en el parc dels Països Catalans. La cloenda de l'homenatge la protagonitzarà la presentació del llibre de ciència ficció 'El futur dels nostres avis', de l'escriptor gironí Sebastià Roig. Ell mateix n'ha parlat avui, en declaracions a Ràdio Palamós.
CITA SEBASTIÀ ROIG
De l'obra de Frederic Pujulà destaca 'Homes artificials' escrita l'any 1912 i que és considerada la primera novel·la de ciència-ficció en català. El seu protagonista, el doctor Pericard, vol un nou model de societat i per això crea dotze homoides adults, i els aïlla per tal que no adoptin els defectes propis de la raça humana.
Frederic Pujulà i Vallès va néixer a Palamós l'any 1877 i de ben jove va emigrar a Cuba. Amic de Pablo Picasso, Pujulà va tornar a Catalunya on, a banda del seu vessant d'escriptor, va destacar també com a divulgador de l'esperanto. Els fets del Cu-cut! el van portar a l'exili a França, on va participar en la Primera Guerra Mundial. Durant la República torna a Catalunya i és redactor en cap del diari El Diluvio. El seu ideari republicà, catalanista i federalista fa que el govern franquista l'empresoni i el condemni a mort, pena que li commuten per la seva avançada edat. Va morir a França, l'any 1963.